A QDS teníem la remota esperança que les poques obres portuàries que encara es poden encabir en el nostre passeig marítim (perdó, litoral català), precisament pel seu caràcter escàs, serien objecte de profundes reflexions a fi d’ubicar-hi aquells usos que més rendiment puguin aportar. En plata: crèiem que es construiria algun port pesquer per fer amarrar la flota llagostera que tant necessita el país.
Doncs no podrà ser.
A canvi, els germans Nadal (a la foto) ens ofereixen 6.000 noves places en ports esportius. Tot això, evidentment, amenitzat amb les corresponents falques publicitàries del tipus “aquest pla harmonitza la protecció del medi ambient costaner amb les necessitats de desenvolupament local”, perquè així encara faci més ràbia. La única harmonia que desprenen 6.000 places d’amarratge és la melodia i el ritme de samba dels euros, que només se sent de Diagonal en amunt.
Tanmateix, de la presentació del pla de ports esportius, a QDS n’hem tret profit en la forma de dos aprenentatges:
a) Som uns càndids, no havíem imaginat que hi pogués haver 6.000 rics nous a Catalunya.
b) Els germans Nadal són uns campions. No volem que tornin ni el Pere Macías ni el Felip Puig, colla d’amateurs.
De fet, si alguna part del programa electoral està aconseguint acomplir el PSC malgrat l’escurçament de la legislatura, aquesta és precisament la referent a infrastructures. Recordem que estan a punt d’aprovar-nos a la cara el fantàstic pla d’infrastructures del transport, que consisteix bàsicament en: a) autovies amb peatge a l’ombra; b) AVE pagat a crèdit. Pels qui els agradi consultar l’hemeroteca, els suggerim un exercici d’agudesa visual: comparin les propostes sobre infrastructures dels programes electorals de la present legislatura, i endevinin quin és l’únic partit que va ser capaç de superar CiU a l’hora de proposar nous quilòmetres d’autovia.
Però encara ens hem de fer ressò d’un nou disgust. Sempre plou sobre mullat: ara els de la Unió Europea ens volen retallar un 10% de la superfície de vinya. Diuen que el sector no s’aguanta, que no pot competir. Doncs no serà pel suport entusiasta que alguns li brindem! Ja han fet bé els números? Vols dir que no ens entonen la baladeta neoliberal de costum? Vols dir que no hi volen posar, en seu lloc, 18 foradets verds? En fi, que els afortunats que trobin una llagosta no podran acompanyar-la ni amb un Blanc Pescador. Tot plegat, no cal dir-ho, compromet seriosament la nostra aposta estratègica per la via gastronòmica cap al socialisme.
Doncs no podrà ser.
A canvi, els germans Nadal (a la foto) ens ofereixen 6.000 noves places en ports esportius. Tot això, evidentment, amenitzat amb les corresponents falques publicitàries del tipus “aquest pla harmonitza la protecció del medi ambient costaner amb les necessitats de desenvolupament local”, perquè així encara faci més ràbia. La única harmonia que desprenen 6.000 places d’amarratge és la melodia i el ritme de samba dels euros, que només se sent de Diagonal en amunt.
Tanmateix, de la presentació del pla de ports esportius, a QDS n’hem tret profit en la forma de dos aprenentatges:
a) Som uns càndids, no havíem imaginat que hi pogués haver 6.000 rics nous a Catalunya.
b) Els germans Nadal són uns campions. No volem que tornin ni el Pere Macías ni el Felip Puig, colla d’amateurs.
De fet, si alguna part del programa electoral està aconseguint acomplir el PSC malgrat l’escurçament de la legislatura, aquesta és precisament la referent a infrastructures. Recordem que estan a punt d’aprovar-nos a la cara el fantàstic pla d’infrastructures del transport, que consisteix bàsicament en: a) autovies amb peatge a l’ombra; b) AVE pagat a crèdit. Pels qui els agradi consultar l’hemeroteca, els suggerim un exercici d’agudesa visual: comparin les propostes sobre infrastructures dels programes electorals de la present legislatura, i endevinin quin és l’únic partit que va ser capaç de superar CiU a l’hora de proposar nous quilòmetres d’autovia.
Però encara ens hem de fer ressò d’un nou disgust. Sempre plou sobre mullat: ara els de la Unió Europea ens volen retallar un 10% de la superfície de vinya. Diuen que el sector no s’aguanta, que no pot competir. Doncs no serà pel suport entusiasta que alguns li brindem! Ja han fet bé els números? Vols dir que no ens entonen la baladeta neoliberal de costum? Vols dir que no hi volen posar, en seu lloc, 18 foradets verds? En fi, que els afortunats que trobin una llagosta no podran acompanyar-la ni amb un Blanc Pescador. Tot plegat, no cal dir-ho, compromet seriosament la nostra aposta estratègica per la via gastronòmica cap al socialisme.
10 commenti:
Andá, si ya se pueden dejar comentarios sin ser blogger! Qué majos son estos de QDS! Quién los pillara por banda!
Y qué listos!
Había una vez un barquito chiquitito, que no podía, que no sabía, que no quería Maragall.
Pasaron undostres, cuatrocincoseissemanaaas,
y aquel barquito y aquel barquito y aquel barquito hundió a Carod.
PD ¿Y ésto como se reedita? Si dices tripartit y a la gente le sale un sarpullidito.
QDS amonesta a Kalinka. Por mala.
Cuanta moderación QDS...
Cuanta moderación QDS...
Fills de puta!
¿Qué es esto de arrancar viñas? ¿Qué es esto de regular la oferta para que los mismos (bueeno, o los de su clase...) que de ello se quejan no se hundan en la miseria junto con los precios? Que funcione el mercado, coño! Sobreproducción, Ribera del Duero a 0,05 euros la botella y todos a la fiesta. Si ya lo decía el viejo Adam...
Ahora, si las viñas son de Priorat peleón, casi casi me lo pienso...
Anda, que si no fuera por la PAC, quedarían a estas alturas campesinos para quejarse de que les reducen las ayudas.
rrr
Good page!
Wholesale jewelry
Fashion jewelry
Titanium jewelry
Trendy jewelry
Pandora jewelry
Posta un commento