La via Mas-Duran

Quins estrategues. Quina enveja que fan. Cada nou mesos, una innovació tàctica, una aportació fonamental a la lluita per l'emancipació nacional.

El juny passat va ser allò d'arribar a la independència per la via del no a l'estatut. QDS ja va dir en el seu moment que, ja que ens hi posàvem, millor que hi afegíssim el socialisme, a la llista d'objectius. Però no va poder ser, els catalans no van respondre. On seríem ara, si centenars de milers de votants haguessin donat el no a l'estatut? Catalunya regalimaria de llet i mel. A cadascú segons les seves necessitats. Això seria una cosa estupenda.

Ara, la via cap a la independència són el Mas i el Duran. Collons, quina imaginació! També aquesta vegada, QDS vol afegir-se a la sagacitat del Vendrell, fent el següent

ANUNCI SOLEMNE:

QDS farà campanya pel Mas a les properes autonòmiques si es compromet, per escrit i davant de notari, a:

1- tancar les nuclears en el termini de mig any

2- donar papers i dret a vot a tots els immigrants

3- prohibir el treball temporal

4- col·lectivitzar la seat

5- nacionalitzar els hidrocarburs

6- cedir-nos la direcció de l'INCAVI i crear l'INCAFOIE


En fi. Que de cadascú segons les seves possibilitats.
Aquí, el Vendrell fent la seva oferta a CiU.

L'any Elis Regina

La blogsfera progre-il·lustrada està darrerament insistent (pesada) amb el tema de l'any Gramsci. El 27 d'abril farà 70 anys que va morir i alguns volen organitzar actes, i així.

QDS commemorarà com cal a Antonio Gramsci, que després de molts anys donant voltes per les presons de la itàlia feixista va morir sense dents i pràcticament sense poder ingerir aliments. Antonio, QDS vengarà la teva mort amb una comilona de aúpa. Esteu avisats. Mentrestant, per favor, llegiu-lo com a mínim tan sovint com el citeu.

A QDS no oblidem altres commemoracions. Aquest any en fa 25 que va morir entre pastilles i altres drogues Elis Regina, a l'edat de 36. Aquí el vídeo que toca a aquestes alçades d'any. Mireu-lo i després intenteu fer veure que us importa el món dels vius.

La chispa del congreso

Enric Juliana: "...otros puntos débiles del PSOE:... ese aire fúnebre del portavoz parlamentario Diego López Garrido, un buen tipo, un hombre cabal, que en una película del Oeste, con gesto lento y doliente, sería alcanzado en el primer tiroteo."

La feinada del Cuní i el Bassas

Tothom sap que el Bassas i el Cuní són molt més que periodistes. Són els representants del país-país, els portaveus de la tieta-montse (entesa com a mite, com a personatge que recull i cristal·litza tota la Catalunya mereixedora d'aquest nom), els defensors dels interessos i les preocupacions del poble, els interpretadors de les essències pàtries.

En compliment d'aquesta noble tasca (per la qual no els ha votat ningú), emprenen lluites de dignificació social i nacional cada cop que els ve el rotet.

Així, ambdós van col·laborar activament en la denúncia de la "greu usurpació" d'habitatge que va patir el tal Veiret, sobre la que QDS s'ha pronunciat ja en tres ocasions. El Cuní va arribar a dir: "si no fos per nosaltres, no s'hagués parlat del tema i no s'hagués resolt com s'ha resolt". Tota una confessió: jo, periodista amb clenxa, decideixo de què s'ha de parlar i com s'han d'arreglar els problemes. Tothom sap que a la facultat imparteixen tres assignatures clau: "Arreglament de problemes I" i "Arreglament de problemes II", a més de "Conformar la realitat en comptes d'explicar-la".

Bé. Tenim algunes novetats, aparegudes en una cosa digital. Resulta que el fiscal de Barcelona ha demanat al jutge del cas Veiret que arxivi el cas. I que el pàjaro en qüestió va amagar dades que "si haguessin estat conegudes, haurien afavorit l'aclariment dels fets i haurien donat lloc al sobreseïment immediat de les actuacions", que és precisament del què no es tractava, com ja vam avançar fa força dies.

Amics Bassas i Cuní, es gira feina. Dedicareu debats, enquestes, entrevistes i comentaris editorials al descobriment de l'estafa? I a parlar de com els periodistes-déu deixen de fer de periodistes? I a fer un anàlisi crític de com s'exerceix la vostra professió, en particular als vostres programes? I al paper dels mitjans de comunicació públics?

Aquí, l'enllaç a la cosa digital on surt la notícia sencera que, per cert, no hem sabut trobar a cap altre mitjà. Per cert: Don Javier, no ha colado. En QDS distinguimos las langostas de la Sirena a la legua.

Es un primer paso, Javi

Fa uns dies, QDS demanava a La Vanguardia que rectifiqués la seva línea editorial sobre la política del Departament d'Interior.
Ahir dilluns, un subdirector del diari del grup Godó va publicar aquest text:

Cien días de Saura

El jueves se celebrarán los 100 primeros días del Govern Montilla y entre los balances a favor y en contra, se debe de destacar la labor de Joan Saura al frente de Interior. Fue quizás la decisión más controvertida y una apuesta muy arriesgada del líder de ICV, pero no es menos cierto que ha superado con nota sus primeros días. Excepto algunos excesos verbales, como su defensa personal de la legalización de las drogas, ha tapado bocas con su gestión.

A la vista d'això, volem fer dues puntualitzacions addicionals:

1. Don Javier: es un primer paso, pero es insuficiente. 50 palabras amables no compensan 99 días rajando.
2. Quisiéramos ver una foto de usted ilustrando el texto. Particularmente, la parte en la que dice lo de las bocas tapadas.
3. Bueno, a la vista de que nuestras peticiones tienen algún efecto, permítanos informarle: nos gusta la langosta con locura