martedì, luglio 04, 2006

El tupperisme polític


Els partits amb dificultats les tenen, aquestes coses.

A QDS encara recordem una Festa de Treball de fa molts anys, en la que la Lali Vintró va assegurar que si cada militant aconseguia X votants nous i cada votant antic n'aconseguia Y, llavors les eleccions eren nostres. Que la cosa estava a tocar de la mà, vaja. Mala senyal: ens vam parir una llet que de què no ens en sortim.

Ara li toca a qui ja sabem. I s'han posat a fer números, a veure si poden insuflar una mica de confiança entre els seus i lluitar contra la imatge de debilitat, que provoca encara més debilitat. La cosa consisteix en fer reunions rollo tupper. Es veu que en Carod i en Puigcercós (no sabem si junts o per separat) faran 75 reunions amb 100 persones (això en fan 7.500). I cadascun d'aquests militants (una hipotètica Montse d'Ullastrell, posem per cas) es reunirà amb 100 persones més. Total, que en menys de 4 mesos, i amb l'agost pel mig, s'hauran reunit amb 750.000 ciutadans que, després d'haver entrat en contacte amb la llum de la veritat (encara que sigui "militante mediante"), no podran sinó votar ERC. Magnífic. Tanquin immediatament les facultats de ciències polítiques de tota Europa.

Fem més números encara. Imaginem que cada militant convida a una amanida catalana, quatre canelons i una crema catalana a cada ciutadà amb qui es reuneixi. Això fan un milió de tomàquets, 250.00 enciams, dos milions d'olives (negres i verdes sumades), 3 milions de canelons, un milió i mig d'ous i mitja tonelada de sucre. I, finalment, els corresponents 7.500 tractaments per aprimar-se.

Potser no guanyaran vots, però dinamitzaran el sectors serveis que serà un portentu.

13 commenti:

Anonimo ha detto...

Osti tu! Als de fòrum filatélico no els han pescat per fer una cosa semblant? És ERC el Revelance polític? Recordo que la Rahola, dies abans de que el PI fes aigües a les eleccions va dir "el PI és com un tam-tam, tot va boca orella"...

Anonimo ha detto...

És necessari recordar a la ciutadania en que consisteix el mètode de la piràmide perquè no sucumbeixi a les promeses fàcils d’aquesta estafa.

L'esquema de la piràmide és una forma fraudulenta de guanyar diners (disculpes de guanyar votants), i es basa en "reclutadores" i "reclutes". Es requereix un corrent sense fi de reclutes per a tenir èxit. El reclutador li demana a un recluta una suma de diners (de vots, disculpes) a canvi d’un producte, servei....o promeses electorals. El nou recluta ha de convèncer a 10 o més nous reclutes perquè cadascun li enviï aquesta mateixa quantitat ( de vots, és clar). En l'escenari més senzill, el reclutador original manté tot els diners (vots) que ell aconsegueix dels seus reclutes. Els reclutes obtenen la promesa de rebre la mateixa xifra de cadascun dels seus reclutats. Perquè ningú perdi diners (vots), el reclutament ha de continuar per sempre. Un solament que deixi de fer el que se li demana, acaba amb la cadena. I encara quan ningú trenqués aquesta cadena (alguna cosa impossible que no ocorri), solament un % mínim dels que van invertir els diners rebrien un benefici. I de forma curiosa, ells són els que més prop del vèrtex de la piràmide estan.

Crec que l’obsessió recaptadora de Vendrell ha afectat i contaminat l’estratègia electoral per captar vots d’aquest partit. A veure si a més de Vendrell l’estorsionador acaben tots engarjolats per utilitzar el mètode de la piràmide.

LALO PLATA ha detto...

Companys de QdS;
Una amiga meva m'ha explicat que l'últim que s'ha posat de moda entre les senyores és el tupper-sex, que és el mateix però amb joguines de ficar-se pels forats, xuclar, vibrar...
Entenent que ERC porta un any anclat en el sadomasoquisme, no seran reunions de tupper-sex del que estem parlant? És Carod amant del làtex, i Puigcercós del cuir. I és clar el també rubinenc Ridao ho ha de ser del voyerisme, ell tot s'ho mira però enlloc s'hi fica.

Qualcosa di Sinistra ha detto...

QDS opina: lalo, guarro

Manils ha detto...

jajajaja

cada dia us supereu... Tot i que, com comentava un ex-professor de la meva època universitària (juas) fer sàtira política amb el panorama actual no té cap mèrit!! :P

Demà a les 17:00h. reunió tupper-sex a ca'l Lalo!!

Alberto ha detto...

Totalment d' acord amb el vostre article i només voldria felicitar-me per la sortida de l' armari de Jose de Arimatea que ens ha revelat els seus particulars coneixements. Val a dir que les seves apreciacions semblen més pròpies dels manuals de criminologia sobre estafes o, fins i tot, un article sobre llegendes urbanes que no pas un comentari sobre Ciència Política. Molt bé José, ets tot un trilero!

Anonimo ha detto...

Manils, cuidadín amb el tupper-sex a ca'l Lalo, que el Lalo és més guarro encara del que sembla!

Anonimo ha detto...

Després de tanta sesuda reflexió l'única cosa que em queda clara és que la Vintró, el Lalo, el Vendrell i el Carod jugaven a la Piràmide de l'Amor (joc de taula guarrete per a adults) a la par que utilitzen els cacharritos de ficar i xuclar que el de Pelaez es va portar de l'última sessió de tupper-sex que va fer amb un grapat de posteurocomunistas salidorros. El que no em queda clar és on situar a l'Arvidas Sabonis...

PD: Fabrizio, es que soy fanático del Giménez, el tipo ese exmadero que hace el programa de la primera para jubiletas y marujas y siempre anda con historietas de sucesos y de la crónica negra. Si quieres te paso la primera temporada que la tengo en DVD.

Qualcosa di Sinistra ha detto...

El lector atent s'adonarà de la petita addició sentimental al perfil de Qualcosa di Sinistra

LALO PLATA ha detto...

Lindo está el canvi de perfil setimentaloide. Pel que fa al tribunal inquisidor que m'acusa de guarro, teniu en compte que:
- Guarro no; savi en quant a segons quines coses, uns en saben de política i uns/unes altres d'altres coses.
- Guarro no; artista.
- Guarro no; imaginatiu i creatiu.
Pel que fa a pleitaguensam i el seu comentari de Vendrell, seguint el meu anterior comentari: Això és diu conflicte de dualitat, en Vendrell per excitar-se necessitarà disfressar-se de dona, o de guàrdia civil, o de franco...

Andrés Querol Muñoz ha detto...

Doncs jo fa poc he patit una experiència similar en les primàries d'un partit. Però ni tan sols van perdre deu minuts amb mi, simplement m'ha agafat una noia "de to pedagògic" i m'ha dit: "firma aquí".

En definitiva, la confiança fa fàstic. De ben segur que el Vendrell s'ho hagués currat més. Alguna cosa del pal: "firma aquí o te'n vas al carrer". Molt més atent.

Anonimo ha detto...

Els del PSC ja fa anys que saben aquesta gran veritat i es deixen una part important del seu pressupost per agit-prop en inmenses paellades a barris obrers de Catalunya

Àngel 'Soulbizarre' ha detto...

ERC? ÉS UN PARTIT? NO CREC PAS... CONSULTEU "1000 MESETAS" DE DELEUZE, entendreu que és un deliri en clau òptica!