Ja tenim nou líder socialista chungo. Es diu Ségolène, li diuen la zapatera, sembla gaullista i milita al PS de França.
Aquesta dona, que aspira a ser presidenta de la República francesa, s’ha fet un forat mediàtic defensant que els nens problemàtics han d’anar a l’exèrcit i que les 35 hores de Jospin van ser un desastre. Tota una declaració de principis. Zarko encara no entén com és possible que les propostes estrella de la socialista de moda el passin per la dreta.
Malgrat tot (malgrat la ràbia que fa, volem dir), cal reconèixer alguns mèrits a la Ségolène. Sobretot si la comparem amb la fauna local. La diferència entre els socialistes francesos i els espanyols (i això inclou els catalans, mi dispiace) és que aquí els seus dirigents són més idiotes i més liberals, quan no fan de teòrics de la obvietat.
La última, una petita perla del president del govern: quan es fa una reforma fiscal no es pot pensar només en quins efectes tindrà sobre la redistribució de la renta, sinó també en el bé general. Ho deia referint-se a una desgravació fiscal per fons de pensió de 12.000 euros. No s’ha de pensar qui deixa de pagar què. Tant li fa si el beneficiat està forrat o no arriba a final de mes. El més important és el bé general. Collons, amb el Partit Socialista Obrer Espanyol! Però general de quí? Es clar que hi a un dirigent d’un partit que es diu d’esquerres (ho posa a les sigles), i que és portaveu al Congrés, que va dir que quan menys Estat, millor. Caram, amb l’estat català del benestar!
De totes maneres, com era de preveure, un insult a la intel·ligència d’aquesta magnitud no va merèixer ni una línia als diaris, ni un sol comentari a cap mitjà. Pitjor que els polítics idiotes són els opiniatres lamentables (i perdoneu la redundància). Els primers els podem fer fora no votant-los.
A QDS preferim Ségolènes a trileros que parlen d’oïdes i són incapaços de tenir idees diferents a les del Rato.
Aquesta dona, que aspira a ser presidenta de la República francesa, s’ha fet un forat mediàtic defensant que els nens problemàtics han d’anar a l’exèrcit i que les 35 hores de Jospin van ser un desastre. Tota una declaració de principis. Zarko encara no entén com és possible que les propostes estrella de la socialista de moda el passin per la dreta.
Malgrat tot (malgrat la ràbia que fa, volem dir), cal reconèixer alguns mèrits a la Ségolène. Sobretot si la comparem amb la fauna local. La diferència entre els socialistes francesos i els espanyols (i això inclou els catalans, mi dispiace) és que aquí els seus dirigents són més idiotes i més liberals, quan no fan de teòrics de la obvietat.
La última, una petita perla del president del govern: quan es fa una reforma fiscal no es pot pensar només en quins efectes tindrà sobre la redistribució de la renta, sinó també en el bé general. Ho deia referint-se a una desgravació fiscal per fons de pensió de 12.000 euros. No s’ha de pensar qui deixa de pagar què. Tant li fa si el beneficiat està forrat o no arriba a final de mes. El més important és el bé general. Collons, amb el Partit Socialista Obrer Espanyol! Però general de quí? Es clar que hi a un dirigent d’un partit que es diu d’esquerres (ho posa a les sigles), i que és portaveu al Congrés, que va dir que quan menys Estat, millor. Caram, amb l’estat català del benestar!
De totes maneres, com era de preveure, un insult a la intel·ligència d’aquesta magnitud no va merèixer ni una línia als diaris, ni un sol comentari a cap mitjà. Pitjor que els polítics idiotes són els opiniatres lamentables (i perdoneu la redundància). Els primers els podem fer fora no votant-los.
A QDS preferim Ségolènes a trileros que parlen d’oïdes i són incapaços de tenir idees diferents a les del Rato.
Nessun commento:
Posta un commento