Ja tenim Estatut. I, com no podia ser d’altra manera, ja tenim la primera proposta de l'oligarquia catalana per treure’n profit. Bref: “No tindrem més diners a partir d’ara? Doncs per nosaltres!”
Es veu que amb els nous recursos de l’acord de finançament es volen carregar l’impost de successions. Collons amb l’espoli fiscal! De quin espoli parlaven? Del de les classes opulentes de Catalunya, que no volen contribuir a la solidaritat de l’Estat? Era això, la clarificació dels criteris de solidaritat? Evidentment, qui ha canalitzat aquesta proposta és el partit que més desenvolupada té la consciència de classe al nostre país: Convergència i Unió. Ningú com ells defensa els interessos dels seus representats. I deu ser per això que s’oposen a la limitació de les donacions anònimes als partits.
Segons les dades de Convergència, l’impost de successions representa uns 900 milions d’euros anuals d'ingressos. I segons ells mateixos, el nou estatut assegura un increment de 800 milions anuals en matèria d'inversions de l'estat en infraestrucutres fins al 2013. Total, que si Convergència torna a manar, l’operació de l’Estatut, pel què fa al finançament, s’haurà reduït a una mera redistribució de recursos a favor dels opulents. Tu aconsegeix més peles i després baixa’m els impostos! Ole, ole, i ole.
A QDS esperem, com a mínim, que aquest exemple ajudi a reflexionar a tots aquells pseudo-progres que defensen les tesis de l’espoli fiscal i el concert econòmic. Més important que quina administració gestiona els recursos és quants recursos gestiona l’administració i com es redistribueix la renda. I això, sembla que l’únic que ho entén és en Mas. Idiotes!
I mentrestant, la resta que si Maragall, que si Montilla, que si Carod, que si Puigcercós, tandem sí, tandem no, la tarara sí, la tarara no...
Es veu que amb els nous recursos de l’acord de finançament es volen carregar l’impost de successions. Collons amb l’espoli fiscal! De quin espoli parlaven? Del de les classes opulentes de Catalunya, que no volen contribuir a la solidaritat de l’Estat? Era això, la clarificació dels criteris de solidaritat? Evidentment, qui ha canalitzat aquesta proposta és el partit que més desenvolupada té la consciència de classe al nostre país: Convergència i Unió. Ningú com ells defensa els interessos dels seus representats. I deu ser per això que s’oposen a la limitació de les donacions anònimes als partits.
Segons les dades de Convergència, l’impost de successions representa uns 900 milions d’euros anuals d'ingressos. I segons ells mateixos, el nou estatut assegura un increment de 800 milions anuals en matèria d'inversions de l'estat en infraestrucutres fins al 2013. Total, que si Convergència torna a manar, l’operació de l’Estatut, pel què fa al finançament, s’haurà reduït a una mera redistribució de recursos a favor dels opulents. Tu aconsegeix més peles i després baixa’m els impostos! Ole, ole, i ole.
A QDS esperem, com a mínim, que aquest exemple ajudi a reflexionar a tots aquells pseudo-progres que defensen les tesis de l’espoli fiscal i el concert econòmic. Més important que quina administració gestiona els recursos és quants recursos gestiona l’administració i com es redistribueix la renda. I això, sembla que l’únic que ho entén és en Mas. Idiotes!
I mentrestant, la resta que si Maragall, que si Montilla, que si Carod, que si Puigcercós, tandem sí, tandem no, la tarara sí, la tarara no...
1 commento:
Si ja ho dic jo sempre, aquí els únics que s'han llegit a Marx i a Gramsci, són els de CiU. Altra cosa és quins interessos es defensin després. Si em permeteu un petit "guinyo" freaky a l'Andrés, és com la força i el revers obscur. O si ho preferiu, com deia Casco Oscuro a "La loca historia de las galaxias", la bona o la mala sort.
Posta un commento