Ja som aquí. Avui comencen dues setmanes de campanya electoral, que coincideixen amb el punt més baix de la política i el periodisme a Catalunya. Feia molt de temps que els uns i els altres no oferien aquesta imatge de banalitat i incompetència. Gregorio Morán, per favor, recupera la segregació biliar, afila la navalla i anima una mica la campanya, que ens avorrim i ens va la marxa. Gregorio, reagisci, di qualcosa.
I hi ha material de sobra, per fer una bona escabetxina à la Morán i riure una estona. La darrera és que ara resulta que si surt el “no”, Catalunya obligarà als partits a tornar a portar a Madrid l’estatut del 30 de setembre. Venga, con dos cojones! Super Roca Reloaded diu que ell ho aconseguirà, amb la mateixa perspicàcia política amb que ha aconseguit que Zapatero canviï d’aliances parlamentàries. I mira que era difícil!
A QDS tenim els nostres dubtes sobre si aconseguirem les seleccions catalanes (i ens la sua, la veritat), però estem convençuts que tindrem una reforma fiscal de dretes i deduccions fiscals per fons de pensions milionaris. I el retorn de les polítiques socials conservadores al govern central i possiblement a la Generalitat. Gràcies, oh salvadors del país, per retornar a Convergència la clau de les decisions a Madrid i a Catalunya.
Però, per favor, no us atureu aquí. Fins ara no ens heu fallat. Després d’un cristo, un altre, sense perdre el ritme. Visites a Perpinyà, informe Sellarès, corones d’espines (quin gran ministre d’exteriors que es perd Catalunya!), llei electoral, declaracions del Carretero, cartes del Vendrell, conselleria pel Vendrell, vot nul, vot no... No us atureu. Catalunya mereix més. Ara toca que un bon espectacle d’auto-fagocitació. Va, que aneu ben encaminats.
Catalunya mereix riure més. Si Brian podia mirar el costat bo d’una crucifixió...
I hi ha material de sobra, per fer una bona escabetxina à la Morán i riure una estona. La darrera és que ara resulta que si surt el “no”, Catalunya obligarà als partits a tornar a portar a Madrid l’estatut del 30 de setembre. Venga, con dos cojones! Super Roca Reloaded diu que ell ho aconseguirà, amb la mateixa perspicàcia política amb que ha aconseguit que Zapatero canviï d’aliances parlamentàries. I mira que era difícil!
A QDS tenim els nostres dubtes sobre si aconseguirem les seleccions catalanes (i ens la sua, la veritat), però estem convençuts que tindrem una reforma fiscal de dretes i deduccions fiscals per fons de pensions milionaris. I el retorn de les polítiques socials conservadores al govern central i possiblement a la Generalitat. Gràcies, oh salvadors del país, per retornar a Convergència la clau de les decisions a Madrid i a Catalunya.
Però, per favor, no us atureu aquí. Fins ara no ens heu fallat. Després d’un cristo, un altre, sense perdre el ritme. Visites a Perpinyà, informe Sellarès, corones d’espines (quin gran ministre d’exteriors que es perd Catalunya!), llei electoral, declaracions del Carretero, cartes del Vendrell, conselleria pel Vendrell, vot nul, vot no... No us atureu. Catalunya mereix més. Ara toca que un bon espectacle d’auto-fagocitació. Va, que aneu ben encaminats.
Catalunya mereix riure més. Si Brian podia mirar el costat bo d’una crucifixió...
2 commenti:
Me piace, me piace...
La darrera tomacada també us piacerá...
el diumenge hem de guanyar la majoria amb el SÍ.
El diumenge podem castigar el PP.
El diumenge ERC hauria de rebre el correctiu necessari. Han demostrat ser un partit pesat i molt extravagant.
Endavant amb un govern d'esquerres i catalanista, amb noves bases i nou lideratge.
salut, revolta, alternativa i iniciativa!
roig i verd, junts, els nostres colors!
Posta un commento