No volíem. La veritat és que no volíem. Quatre dèries no fan un bloc que duri, i QDS només té quatre dèries: que si els de la ceba, que si el Bassas, que si el Cuní, que si els sociates... Res, quatre obsessions per riure mentre dinem. Per això no volíem tornar. I no serà per falta de raons: Portabella, Matas, Mari Pau Janer, Duran i Mas, Bertran i Carretero... Tot tan previsible.
Però, com ja vam dir en una altra ocasió, nosaltres ens debem al nostre públic. Hem rebut de tot: emails, missatges a la pàgina, copets a l'esquena, propostes per fer sexe, propostes per fer sexe en grup...
A més, per circumstàncies diverses aquesta iniciativa ciutadana, obrera i popular que és QDS tindrà més temps en els propers mesos. De manera que ja som aquí, amb les dèries de sempre. A dalt a la dreta hi trobareu un mapa amb la ubicació d'un localet que ens hem agenciat.
Però, com ja vam dir en una altra ocasió, nosaltres ens debem al nostre públic. Hem rebut de tot: emails, missatges a la pàgina, copets a l'esquena, propostes per fer sexe, propostes per fer sexe en grup...
A més, per circumstàncies diverses aquesta iniciativa ciutadana, obrera i popular que és QDS tindrà més temps en els propers mesos. De manera que ja som aquí, amb les dèries de sempre. A dalt a la dreta hi trobareu un mapa amb la ubicació d'un localet que ens hem agenciat.
5 commenti:
molt bo el retorn, i el mapa amb la via del botegue oscure...la recordo quan acollia el vell mite del PCI, i penso amb la darrera maragallada de fer un partit que vagi des d'euia i icv fins al duran lleida...uau!!!!
aviat tindrem sector sinistra a ICV!
De fet, avui en dia, el que més val la pena a "Botteghe Oscure", és la llibreria "La Rinascita" ;)
"iniciativa ciutadana, obrera i popular" XD Sort que us estimem, que si no...
Me alegro mucho, aún me acuerdo de lo que me llegué a tronchar leyendo el post sobre la melancolía de Lopez Garrido o "Don Javier, pida perdón".
Avanti QDS!
De fet, avui en dia, el que val més la pena a Bottegue Oscure és Ernst and Young (sic transit gloria mundi). Sort que la història és un procés progressiu i irreversible...
Posta un commento