Un costum àmpliament estès entre articulistes, bloggaires i polítics que no es volen jubilar és aconsellar, cap aquestes alçades de l’any, una llista de lectures d’estiu.
Aquesta és una pràctica totalment detestable. D’idiotes.
En primer lloc perquè es basa en una suposició de superioritat que sovint és perfectament injustificada. Però sobretot perquè és avorrida i previsible. Qui pot confiar en el criteri literari d’algú amb tan poques idees com per recomanar llibres per l’estiu? Qui pot confiar en el criteri literari d’algú que creu que l’estiu i la platja són els llocs ideals per llegir? O que creu que els seus lectors només llegeixen quan estan de vacances i no saben què fer?
No heu tingut mai la sospita que hi ha gent que només llegeix un llibre a l’any, cap al juliol, preferiblement lleuger, amb lletra gran, i que a sobre té els sants pebrots de recomanar-lo als altres? En aquest país tothom és arquitecte, entrenador de futbol i crític literari estiuenc.
Per contra, a QDS recomanem, a l’estiu, el tour a mitja tarda, el xiringuito de la platja, la cerveseta a la terrassa, dinar bé i sopar tard. I continuar llegint com a l’hivern.
I, en aquests moments, preocupar-nos per Palestina, el Líban i l’Orient Mitjà. Dijous 20 de juliol, a les 20h, concentració a la Plaça Sant Jaume.
Aquesta és una pràctica totalment detestable. D’idiotes.
En primer lloc perquè es basa en una suposició de superioritat que sovint és perfectament injustificada. Però sobretot perquè és avorrida i previsible. Qui pot confiar en el criteri literari d’algú amb tan poques idees com per recomanar llibres per l’estiu? Qui pot confiar en el criteri literari d’algú que creu que l’estiu i la platja són els llocs ideals per llegir? O que creu que els seus lectors només llegeixen quan estan de vacances i no saben què fer?
No heu tingut mai la sospita que hi ha gent que només llegeix un llibre a l’any, cap al juliol, preferiblement lleuger, amb lletra gran, i que a sobre té els sants pebrots de recomanar-lo als altres? En aquest país tothom és arquitecte, entrenador de futbol i crític literari estiuenc.
Per contra, a QDS recomanem, a l’estiu, el tour a mitja tarda, el xiringuito de la platja, la cerveseta a la terrassa, dinar bé i sopar tard. I continuar llegint com a l’hivern.
I, en aquests moments, preocupar-nos per Palestina, el Líban i l’Orient Mitjà. Dijous 20 de juliol, a les 20h, concentració a la Plaça Sant Jaume.
4 commenti:
Totalment d' acord. Jo acostumo a desconfiar per norma d' aquelles persones que sembla que sacralitzen la cultura i ens intenten fer veure com és d'incompatible el llegir un bon llibre per la tarda i veure un partit de futbol al vespre. Tot al contrari, no només és compatible si no que és desitjable. Penso que és una bona pràctica, per evitar caure en el friquisme, tenir aficions "normals" i no preocupar-se massa per si això pot trencar no se quina suposada imatge d' intel.lectual. Com a mínim, el tenir aquestes aficions majoritàries com pot ser veure "el Tour" no deixa de ser un element d' integració social (ho pots comentar amb el teu veí,amb els companys de feina, etc). A més, d' entre les persones que conec personalment, aquelles a les que més respecto intel.lectualment tenen un punt gamberro i bèstia que m' encanta. Tranquils, no diré noms...
D' altra banda, totalment d' acord amb lo de Palestina.
Totalment d' acord. Jo acostumo a desconfiar per norma d' aquelles persones que sembla que sacralitzen la cultura i ens intenten fer veure com és d'incompatible el llegir un bon llibre per la tarda i veure un partit de futbol al vespre. Tot al contrari, no només és compatible si no que és desitjable. Penso que és una bona pràctica, per evitar caure en el friquisme, tenir aficions "normals" i no preocupar-se massa per si això pot trencar no se quina suposada imatge d' intel.lectual. Com a mínim, el tenir aquestes aficions majoritàries com pot ser veure "el Tour" no deixa de ser un element d' integració social (ho pots comentar amb el teu veí,amb els companys de feina, etc). A més, d' entre les persones que conec personalment, aquelles a les que més respecto intel.lectualment tenen un punt gamberro i bèstia que m' encanta. Tranquils, no diré noms...
D' altra banda, totalment d' acord amb lo de Palestina.
QDS sempre amb les dents esmolades, a vegades massa i tot (podria pensar el lector).
Nunca lo suficiente...(sic)
Posta un commento