lunedì, luglio 10, 2006

Les bleus o i azzurri?


Avui, música ligera, que fa calor i vénen les vacances.

Us proposem una pregunta: amb qui anava l'esquerra, ahir a la final del Mundial?

Amb els francesos, multiracials, republicans i laics? Amb els italians, meridionals, llatins i faldillers? Amb els que van perdre, o amb els que havien de perdre? Amb els italians, perquè estem en contra de retrassar l'edat de jubilació i el Zidane ja cantava, o amb les 35 hores?

Amb el país de la résistance o amb el dels partisans? El de Togliatti o el de Thorez? George Marchais o Enrico Berlinguer? La festa de l'Unità o la de l'Huma? Chirac o Berlusconi? Còrsega o Sardenya? Tangentopoli o Clearstream? Schumann o Spinelli? La Màfia o l'ENA?

I, sobretot, el més important:

Foie o funghi porcini?!

Per si de cas, aquí una versió bilingüe de la cosa.

10 commenti:

la tomaquera ha detto...

Y yo que quería que iba con Costa Rica... el único pais sin ejército merecía mejor resultado. Aix...
Siguiendo la mística italocancionera...
http://www.youtube.com/watch?v=v_eZrIr7J7w&search=bassotti

Anonimo ha detto...

Evidentment, brise. Si crues, tallades finíssimes, amb oli i pebre, millor que millor. Els estómacs més febles poden degradar-les amb la cocció. Amb risotto, per exemple. O amb caça.

P.S.:L'esquerra (la única realment existent, la marxista-gourmetista) que aprengui d'Itàlia: 50%+ 1 vot sense fer campanya i "sin dar palo al agua". I al Congrés. Dels EUA.

LALO PLATA ha detto...

Malditos renegados! La furia roja, compañero, la furia roja!!

PD Yo soy más de Brasil (como dijo Saura).

Andrés Querol Muñoz ha detto...

Servidora, com sempre, anava amb le Gran Arme. Ni que sigui perque canten la Marsellesa abans del partit.

I a més juguen a futbol, que sempre és un detall. Sobretot veient els italians fent com sempre.

Anonimo ha detto...
Questo commento è stato eliminato da un amministratore del blog.
Anonimo ha detto...
Questo commento è stato eliminato da un amministratore del blog.
Anonimo ha detto...

ITALIA, SEMPRE ITALIA...

Anonimo ha detto...

Òbviament l'esquerra anava amb l'equip obrer, l'italià, el que ha posat per davant els valors col·lectius i el treball, per sobre de les individualitats i les capacitats innates.

Dit d'una altra manera, era molt fàcil guanyar amb un equip com el francès (i encara més amb un com el de Brasil). El veritablement difícil era guanyar amb un equip com el d'Itàlia.

Pablito, espero també la teva intervenció convençuda.

Anonimo ha detto...

Jo ho tinc clar. Partigiani, Togliatti, Luigi Longo, Mario Capanna, Unità pero també Lotta Continua i Il Manifesto, les revoltes contra el congrés del MSI a Bologna el 1960, el 68 italià, alguna cosa del 77 italià, el PCI però també la DP i el PDUP, i ara el PRC i GC.
El francesos han estat sempre una mica més cap-quadrats, tant fent el reformista-però estalinoide a la Thorez, com fent el reformista-reformista a la Hue, com fent l'ortodox a la maoísta o a la Laguiller.
Total, per corrupteles futbolistiques jo no crec que se n'escapi ningú, o és que no recordem a en Bernard Tapie, líder de l'Olympique de Marseille, d'Adidas y del Mouvement des Radicaux de Gauche?

Anonimo ha detto...

Jo ja ho he dit: brise abans que foie. Sottoscrivo al 100% lo dicho por Sandro. Sólo dos apuntes para mayor gloria de Italia: Francia controló totalmente el segundo tiempo y buena parte de la prórroga, Henry se paseaba por el área como quien lee el periódico mientras caga, con una defensa que parecía un colador (ya se sabe, estaban cansados por los 20 minutos de después del gol de Francia, que Italia jugó a la grande), y con todo esto...¡Francia tiró a puerta 3 o 4 veces! Pues vaya...
Otra cosa: Zidane; que será muy bueno pero es un capullo: menuda despedida; y luego se pone a llorar ("Ha insultado a mis mujeres.."). Un grande no hace el ridículo de esta manera en los últimos 10 minutos de su carrera (en una final), ni se justifica con argumentos gallitos y machistas. Cobra una millonada para jugar al fútbol y no para mantener su ego un poco más allá de la estación espacial internacional. Si este último debe prevalecer sobre el juego (cosa que implica respetar las reglas) pues a la puta calle y ya está. Pero claro, para la FIFA la provocación verbal vale casi tanto como la física. Será porque Materazzi vende menos...siempre hay clases. Y Zidane, como su equipo, encarnaba la soberbia de los que siempre han mandado y se creen predestinados para la victoria. Viva Gattuso, el auténtico obrero del fútbol (aunque en la final le pesaran las piernas).

Por cierto, el congreso del MSI del '60 fue en Genova, no en Bologna. DP y el PdUP vale, y a más razón Il Manifesto (esperemos que tampoco esta vez cierre), pero de Lotta Continua no ha salido nunca nada bueno. Diarrea mental.