Catedràtics i altres professors de número, directors de teatre, articulistes i escriptors, van decidir un dia que havien de fer sentir la seva veu, fins llavors segons ells silenciada. Mai un grup tan selecte s'havia sentit tan marginat del debat públic. Total, que van escriure un paper en el que deien que la clivella Catalunya-Espanya monopolitzava l'espai públic i que els partits d'esquerres havien caigut a la trampa de parlar d'aquests temes en comptes de parlar de polítiques socials.
Els mitjans de comunicació els van acollir, amb mala llet però amb generositat. Van parlar d'ells fins la sacietat i van aprofitar-los per tornar donar voltes sobre la nació, Catalunya i Espanya, en l'ordre que vulgueu. I vist l'èxit, van decidir que al primer manifest li seguiria el segon. I que potser farien un partit.
Ja l'han fet. Es diu "Ciutadans. Partit de la ciutadania". Ara es veu que ja no són d'esquerres ni de dretes, sinó anti-nacionalistes (total, que parlen de Catalunya i Espanya i de la nació). Diuen que s'ocupen "dels problemes de la gent" i que estan contra la "classe política catalana" (així, en general) i que representen a les persones corrents. I que cal reduir la quantitat de funcionaris de la Generalitat, perquè hi ha massa gent que viu del cuento del nacionalisme. (No han explicat si prefereixen reduir els mestres o els metges).
Bueno.
Senyors de Carreras, Azúa, Tubau i companyia. Para este viaje no hacían falta alforjas. Tant taxidermista, tanta càtedra, tant articlet, tanta estrena, tant explicar què havien de fer les esquerres, tant de tot per acabar sent una mala còpia dels para-feixistes de l'Uomo Qualunque.
A cagar!
Aquí, un anunci electoral
Els mitjans de comunicació els van acollir, amb mala llet però amb generositat. Van parlar d'ells fins la sacietat i van aprofitar-los per tornar donar voltes sobre la nació, Catalunya i Espanya, en l'ordre que vulgueu. I vist l'èxit, van decidir que al primer manifest li seguiria el segon. I que potser farien un partit.
Ja l'han fet. Es diu "Ciutadans. Partit de la ciutadania". Ara es veu que ja no són d'esquerres ni de dretes, sinó anti-nacionalistes (total, que parlen de Catalunya i Espanya i de la nació). Diuen que s'ocupen "dels problemes de la gent" i que estan contra la "classe política catalana" (així, en general) i que representen a les persones corrents. I que cal reduir la quantitat de funcionaris de la Generalitat, perquè hi ha massa gent que viu del cuento del nacionalisme. (No han explicat si prefereixen reduir els mestres o els metges).
Bueno.
Senyors de Carreras, Azúa, Tubau i companyia. Para este viaje no hacían falta alforjas. Tant taxidermista, tanta càtedra, tant articlet, tanta estrena, tant explicar què havien de fer les esquerres, tant de tot per acabar sent una mala còpia dels para-feixistes de l'Uomo Qualunque.
A cagar!
Aquí, un anunci electoral
7 commenti:
On heu trobat la inspiració?... ejem... http://www.toni1977.tk//
Però s'ha de reconéixer que al Taxidermista s'hi menja molt bé.
Però s'ha de reconéixer que al Taxidermista s'hi menja molt bé.
Bravo!
al taxidermista s'hi menjava bé. Després va passar a ser resulton i prou. I ara ni això. Una mica el que els ha passat als Ciutadans aquests.
que la tomaquera es dediqui a maxacar-se per fer gazpacho no vol dir que "il qualunquismo" sigui un secret per a ningú.
No je volgut suggerir de cap de les maneres un possible plagi.
És només que m'ha fet gràcia la coincidència en el temps entre el Toni Esteban i el Club Gastronòmic de la Llagosta... la de voltes que dóna la vida...
Posta un commento