Si guanya el no, barra lliure.
Encara és l'hora que algú ens expliqui als amic de QDS quina és la proposta per un hipotètic escenari post-no. "L'autodeterminació i una nova relació amb Espanya", hem sentit dir als brillants dirigents de les jerc. Bé, a QDS hi volem afegir també el "socialisme": com que si guanya el no podrem demanar el que vulguem... El socialisme, un audi, un piset al Trastevere. I llagosta, molta llagosta.
De totes maneres, para este viaje no hacían falta alforjas, que això de la independència i el socialisme ja ho diuen els Maulets des de fa anys. I pensar que alguns volien la presidència de la Generalitat... N'hi ha un que es veu que volia ser el nou Roca: el puntet de l'iva, la rebaixa de l'impost de societats, la b40 que demanen les cambres de comerç... Ta hecho daño, Joan? Per no parlar de les piruetes per demostrar a la parròquia pròpia que ells ja estaven pel no fins i tot quan demanaven el nul. Tantes tombarelles, encara es trencaran la crisma!!
Bé, aquí teniu un video simpàtic.
http://backoffice.e-noticies.com/publicitat/flbiceo.html
Iscriviti a:
Commenti sul post (Atom)
4 commenti:
felicitats! qualcosa di sinistra, sinò recordo malament és l'expressió que Nanni Moretti implorava davant una televisió quan el rostre excomunista de Massimo d'Alema apareixia en un debat electoral, a la peli APRILE, oi? Bé, el to del vostre blog mereix una empenta i us passo el meu contacte, per una esquerra iconoclasta, apàtrida i transformadora, m'encanta que no us encanti Marc Alvaro (la dreta dura del periodisme "sabelotodo postpujolista", bé pel Gregorio Morán i molt bé per la gent que explica i parla qualcosa di sinistra en un cosmos blogger i mediàtic impregnat de perfil baix nacionalero, essencialista i "joel-joanista". Jo voto SI a l'estatut i si surt el NO... que la penya estelada segueixi amb les seves dèries, amb el seu món de hòqueis, rucs, bandurries i xovinismes.
Es podrà demanar una foto d'en Puigcercós quan Duran i Lleida juri com a ministre?
De fet serà la foto de sempre: treurà pit.
Certament, el trencapins de Ripoll sempre treu pit! Massa gesticulació en aquesta política de cada dia, en aquesta auca surrealista. Que torni la politica-politica, amb critica, lluita, rigor i preocupació social!
Posta un commento