Es veia a venir. Han passat uns quants mesos buscant una resposta a la pregunta del dia 18. N'han provat vàries; de fet les han provat totes: a favor del sí, en contra del no, a favor del nul però sense estar en contra del no, a favor del no, en contra del sí...
Però faltava encara una opció. Una opció lògica: si no podem trobar una resposta és que la pregunta està equivocada. Com els mals estudiants quan surten de l'examen: el profe ha preguntat el que no havia de preguntar. El referèndum de Montenegro els ha donat l'excusa que necessitaven. Carod-Rovira, afegint-se inesperadament a la aznariana teoria de la balcanització d'Espanya, ha afirmat que aquest és el model de referèndum desitjable "quan a Catalunya hi hagi una majoria sobiranista i democràtica", en contraposició al referèndum que es planteja ara, en què "només podrem decidir si estem d'acord amb un estatut rebaixat en el marc d'Espanya".
Bueno, bueno, bueno.
Quan un partit diu que el problema són les preguntes, és que té algunes dificultats per fer front als temes centrals de l'agenda política i social del seu país. Si aquest partit és un partit nacionalista i les preguntes tenen a veure amb l'autogovern, és que el partit en qüestió té un grau de desorientació entre alt i molt alt. I més encara si el partit s'ha presentat repetidament com l'impulsor de la reforma estatutària, com el partit de la clau i com el suport principal del govern espanyol. Si les declaracions del Carod són serioses, llavors ni el nou estatut, ni el text del 30 de setembre, ni el del 19 de gener. Se'ns acudeixen poques maneres de demostrar amb més claredat la incomoditat amb què alguns dirigents d'esquerra encaren el referèndum.
Per avui, farem veure que no ens hem adonat de la frivolitat d'anar dient que enveges la situació montenegrina. I deixarem de banda també l'intent d'organitzar amb diners públics una excursió amb els amiguets per anar a "estudiar un cas d'exercici del dret d'autodeterminació".
Aquí, un vincle a una actuació dels genials Les Luthiers, on n'hi ha un que també demana que li repeteixin la pregunta:
http://www.youtube.com/watch?v=1PH1lGRsOfg&search=luthiers
Però faltava encara una opció. Una opció lògica: si no podem trobar una resposta és que la pregunta està equivocada. Com els mals estudiants quan surten de l'examen: el profe ha preguntat el que no havia de preguntar. El referèndum de Montenegro els ha donat l'excusa que necessitaven. Carod-Rovira, afegint-se inesperadament a la aznariana teoria de la balcanització d'Espanya, ha afirmat que aquest és el model de referèndum desitjable "quan a Catalunya hi hagi una majoria sobiranista i democràtica", en contraposició al referèndum que es planteja ara, en què "només podrem decidir si estem d'acord amb un estatut rebaixat en el marc d'Espanya".
Bueno, bueno, bueno.
Quan un partit diu que el problema són les preguntes, és que té algunes dificultats per fer front als temes centrals de l'agenda política i social del seu país. Si aquest partit és un partit nacionalista i les preguntes tenen a veure amb l'autogovern, és que el partit en qüestió té un grau de desorientació entre alt i molt alt. I més encara si el partit s'ha presentat repetidament com l'impulsor de la reforma estatutària, com el partit de la clau i com el suport principal del govern espanyol. Si les declaracions del Carod són serioses, llavors ni el nou estatut, ni el text del 30 de setembre, ni el del 19 de gener. Se'ns acudeixen poques maneres de demostrar amb més claredat la incomoditat amb què alguns dirigents d'esquerra encaren el referèndum.
Per avui, farem veure que no ens hem adonat de la frivolitat d'anar dient que enveges la situació montenegrina. I deixarem de banda també l'intent d'organitzar amb diners públics una excursió amb els amiguets per anar a "estudiar un cas d'exercici del dret d'autodeterminació".
Aquí, un vincle a una actuació dels genials Les Luthiers, on n'hi ha un que també demana que li repeteixin la pregunta:
http://www.youtube.com/watch?v=1PH1lGRsOfg&search=luthiers
7 commenti:
EL SUMUM DELIRANT, Carod utilitza el cas Servia-Montenegro per les seves cabòries de perfil baix! si compara Montenegro amb Catalunya i Sèrbia amb Espanya, el senyor Josep Lluís la clava com mai. Quanta frivolitat.
SÍ A L'ESTATUT! PROU DELIRI!
Un considerable grup de lectors/visitants de QDS reclamem una major freqüència en la publicació d'aquest blog. Algú ens ha de guiar. No podeu deixar les coses d'una setman per l'altra, no podeu deixar de comentar notícies com la dels sous dels consellers cessats d'ERC. Algú ha de posar ordre.
Perdona, no ho acabo d'entendre...
podries ser encara més vulgar i insultant? és que el llenguatge fi i respectuós no l'entenc.
M'ensenyaras a agafar-me-la amb paper de fumar? deus ser un expert.
No penso respondre a un personatge que per atreure l'atenció es dedica a ofendre als altres.
A algú que es dedica a intevindre en els blogs dels demés però que ni tan sols fa el seu perque no té res a dir.
Si t'agrada QDS i creus que no cal fer comentaris sobre "xominades que pots trobar publicades qualsevol dimarts a El Mundo o El País" doncs em sembla molt be. Jo no necessito criticar el que diuen els altres. Fes't-ho mirar
Tomaquera, tia, no t'indignis.
Pleitaguensam, blog propi ja.
He dicho.
the whole thing is getting... animated?
Agafarse-la amb paper fumar? Jua, Jua, Juó.
Que no hombre que no, que jo ja fa anys que me la pelo a pelo...
Por cierto, Q tal si en parlem amb Ratzinguer Z i li demanem que el canonitzi?
Tanta mente preclara només pot ser amb inspiració de deu.
PD Tres avemaríes i un parenostre pel tripartit.
Posta un commento