Qualcosa di Sinistra (QDS) vol que guanyi el no al referèndum de l’Estatut. A diferència d’alguns, que votaran que no i prefereixen una victòria del sí, nosaltres votarem que sí però desitgem amb fervor que guanyi el no. I quan QDS destija, desitja de veritat.
El país mereix un no. El país rondinaire. El país dels que van de tornada de tot sense haver anat mai enlloc. El país frívol que juga amb les coses de menjar. El país de la postureta. El país de les tombarelles dialèctiques (i prou). El país-víctima. Totes aquestes versions del país, hegemòniques en l’espai públic, hegemòniques a la tele i la ràdio, entre els tertulians i els opiniatres... totes aquestes versions del país mereixen que la seva opció guanyi. I que surti el no.
En algun moment hem de pagar les conseqüències d’haver construït un Catalunya com aquesta. I no hi pot haver un moment més encertat que l'actual. El català emprenyat coneixerà de primera mà les conseqüències de les seves intencions. I ho farà en l’únic camp que li importa: la Identitat (la diferència) i la Pàtria, així, en majúscules.
La cara de vertigen que el dia 18 de juny a la nit posaran alguns que ara demanen el no serà com per recordar-la tota la vida.
Votem que sí, però que guanyi el no!
El país mereix un no. El país rondinaire. El país dels que van de tornada de tot sense haver anat mai enlloc. El país frívol que juga amb les coses de menjar. El país de la postureta. El país de les tombarelles dialèctiques (i prou). El país-víctima. Totes aquestes versions del país, hegemòniques en l’espai públic, hegemòniques a la tele i la ràdio, entre els tertulians i els opiniatres... totes aquestes versions del país mereixen que la seva opció guanyi. I que surti el no.
En algun moment hem de pagar les conseqüències d’haver construït un Catalunya com aquesta. I no hi pot haver un moment més encertat que l'actual. El català emprenyat coneixerà de primera mà les conseqüències de les seves intencions. I ho farà en l’únic camp que li importa: la Identitat (la diferència) i la Pàtria, així, en majúscules.
La cara de vertigen que el dia 18 de juny a la nit posaran alguns que ara demanen el no serà com per recordar-la tota la vida.
Votem que sí, però que guanyi el no!
I a riure!
Nessun commento:
Posta un commento