A QDS hi ha un tipus de dirigent polític retirat que ens fa molta ràbia. És el salva- pàtries que es veu a ell mateix (només ell s’hi veu) un gran home d’Estat que intervé quan creu que ho ha de fer pel bé del país; egòlatres de la política que al creure’s pares de la pàtria es permeten el luxe de donar lliçons sobre el que s’ha i el que no s’ha de fer. En tenim uns quants exemples a Europa: Giscard a França, Thatcher a Angleterra, “Belthebuth” a Itàlia…
I a Catalunya tenim el Pujol, que és la versió regionalitzada i cutre dels anteriors (no repetirem aquí per si algú acaba de dinar els comentaris que un ex-ministre Alemany va fer als membres de QDS en un exquisit sopar a la Barceloneta sobre els aires de grandesa de Pujol a les reunions del Comitè de les Regions i les pertinents “rises” de la resta de la sala).
El Pujol és un tio que, com diu el gran Morán, se’l nota més quan no hi és que quan hi era. Perquè, amics de QDS, com es pot tenir els collons d’anar a una mani on es barregen la reivindicació del transport públic i la independència tenint el currículum que té l’amic Jordi? Com es pot tenir tanta barra? Hi han dos elements que van caracteritzar clarament la gestió de Pujol els 23 anys que va estar apalancat a Sant Jaume: primer, una deixadesa constant dels serveis públics a Catalunya, inclosos els de transport; i segon, el pacte constant amb Espanya i els seus Governs.
Amb aquest currículum, com es pot tenir els sants collons d’anar a la mani de dissabte passat? El Pujol no és un pare de la pàtria que intervé quan aquesta està en perill. El Pujol és el principal culpable de la situació del Transport públic avui i del bloqueig del desenvolupament de l’autogovern de Catalunya durant molts anys: "remember" Majestic? No, lamentablement ningú no se’n recorda ja de res, i la gent s’inventa el passat.
A QDS no pensem llegir les memòries de Pujol i fem una crida ciutadana a no llegirles. Perquè si el tio és capaç de reinventar-se d’aquesta manera, us imagineu el que haurà escrit sobre el seu passat? Ara resultarà que el tio va estar al "maquis", al penal de Burgos, va escapar el "Garrote Vil", i li va a proposar a Schuman la CECA fent un café a Saint Germain. I la pasta de Banca Catalana segur que se la van endur el Villarejo i el Mena.
Quina cara que tenen. A QDS ja ens estem imaginant a Felipe González a la propera contracimera de la OTAN al costat d’Olivier Besancenot; o a Jacques Delors en un míting de la UKIP. Miró i Ardèvol propera reina de la Love Parade a Berlín? Duran i Lleida de voluntari d’Andalucía Acoge a Almería?
I perquè no fem a Artur Mas president de Spanair, ara que el rollo de presidir línies aérees està de moda? La palma se l’endurien sens dubte Puigcercós i Joel Joan d’alumnes a la Universitat, però això ja seria massa fort. Impossible.
O Pasqual Maragall criticant l’Estatut i flirtejant amb la independència. Ai, perdoneu, igual que amb el D’Alema, això ja ho hem vist. És la tradició del travestisme sociata. Ai, perdoneu, del travestisme democràtic.
I a Catalunya tenim el Pujol, que és la versió regionalitzada i cutre dels anteriors (no repetirem aquí per si algú acaba de dinar els comentaris que un ex-ministre Alemany va fer als membres de QDS en un exquisit sopar a la Barceloneta sobre els aires de grandesa de Pujol a les reunions del Comitè de les Regions i les pertinents “rises” de la resta de la sala).
El Pujol és un tio que, com diu el gran Morán, se’l nota més quan no hi és que quan hi era. Perquè, amics de QDS, com es pot tenir els collons d’anar a una mani on es barregen la reivindicació del transport públic i la independència tenint el currículum que té l’amic Jordi? Com es pot tenir tanta barra? Hi han dos elements que van caracteritzar clarament la gestió de Pujol els 23 anys que va estar apalancat a Sant Jaume: primer, una deixadesa constant dels serveis públics a Catalunya, inclosos els de transport; i segon, el pacte constant amb Espanya i els seus Governs.
Amb aquest currículum, com es pot tenir els sants collons d’anar a la mani de dissabte passat? El Pujol no és un pare de la pàtria que intervé quan aquesta està en perill. El Pujol és el principal culpable de la situació del Transport públic avui i del bloqueig del desenvolupament de l’autogovern de Catalunya durant molts anys: "remember" Majestic? No, lamentablement ningú no se’n recorda ja de res, i la gent s’inventa el passat.
A QDS no pensem llegir les memòries de Pujol i fem una crida ciutadana a no llegirles. Perquè si el tio és capaç de reinventar-se d’aquesta manera, us imagineu el que haurà escrit sobre el seu passat? Ara resultarà que el tio va estar al "maquis", al penal de Burgos, va escapar el "Garrote Vil", i li va a proposar a Schuman la CECA fent un café a Saint Germain. I la pasta de Banca Catalana segur que se la van endur el Villarejo i el Mena.
Quina cara que tenen. A QDS ja ens estem imaginant a Felipe González a la propera contracimera de la OTAN al costat d’Olivier Besancenot; o a Jacques Delors en un míting de la UKIP. Miró i Ardèvol propera reina de la Love Parade a Berlín? Duran i Lleida de voluntari d’Andalucía Acoge a Almería?
I perquè no fem a Artur Mas president de Spanair, ara que el rollo de presidir línies aérees està de moda? La palma se l’endurien sens dubte Puigcercós i Joel Joan d’alumnes a la Universitat, però això ja seria massa fort. Impossible.
O Pasqual Maragall criticant l’Estatut i flirtejant amb la independència. Ai, perdoneu, igual que amb el D’Alema, això ja ho hem vist. És la tradició del travestisme sociata. Ai, perdoneu, del travestisme democràtic.
2 commenti:
Cristal.lí.
Us felicito.
simplement fantàstic, sublim.
Posta un commento