amb, contra, sense

QDS es fa una pregunta:
On collons és la socialdemocràcia europea?

Estan passant moltes coses, aquests dies. Els mercats s'enfonsen. S'enfonsa el consens sobre el lliure mercat. El Sarkozy (el que havia de ser el president més liberal de la història de França) diu que le laisser-faire c'est fini. La Merkel diu una cosa similar. Els demòcrates nord-americans (els de la bombolla punt-com!) senyalen amb el dit i culpen a la reaganomics.

Però hi ha una cosa que no passa. No ha emergit una veu de la socialdemocràcia europea oferint una explicació sobre el què està succeint i sobre què s'hi hauria de fer. Són presoners de la seva conversió al liberalisme, i ara els liberals els passen per l'esquerra.

El consens polític i social que va emergir entre el new deal i el final de la segona guerra mundial va portar a la construcció de l'estat del benestar i es va fer amb la socialdemocràcia. El que es va imposar entre el 1971 i el 1973, que va conduir a la desregulació i la privatització, es va fer contra la socialdemocràcia. El que surti d'aquestes setmanes de bojos es farà sense ells. En el terreny de la política socioeconòmica, els socialdemòcrates han de vigilar de no ser més liberals que Sarko. I en la política ambiental només poden aspirar a imitar als verds. Durant els darrers 30 anys alguna cosa ha funcionat molt malament en la socialdemocràcia europea.

Per cert. En aquests moments el moviment altermundista (incloses les seves expressions polítiques) haurien de fer una campanya amb un únic lema:

nosaltres ja ho deiem.