giovedì, settembre 14, 2006

Transferir... a qui?


Després d'aquest estiu, La Nació, així, en majúscules, ha après una cosa nova: que si els treballadors de terra d'Ibèria fan vaga és perquè l'aeroport el gestiona aena, que és una cosa que deu ser dolenta perquè està a Madrid. Bravo.

S'ha reforçat, doncs, una mena de consens preexistent sobre la necessitat de transferir El Prat. QDS participa d'aquest consens per dues raons fonamentals: (1) ens hem acovardat, darrerament, i (2) ens fa mandra rumiar. Però de cop, txàs, van el psc i (menys sorprenentment) ciu i ensenyen les cartes. Ara resulta que volem que el govern central transfereixi l'aeroport del Prat per tal que la Generalitat pugui obrir-lo a la gestió privada. Mmmmm...

O sigui, que l'objectiu principal és poder fer la concessió nosaltres mateixos, a prop de casa. Si l'augment de l'autogovern i la construcció nacional consisteixen en això, deu ser veritat que tenim ànima de comissionista.

Comença a marxar-nos la mandra, ves per on. Totxos que som: es tractava de transferir l'aeroprt... del sector públic al sector privat. I després resulta que les vagues són salvatges. Va com va.

5 commenti:

Ramon Armengol ha detto...

Com sempre, doneu en el clau

Alberto ha detto...

Efectivament, companys. En massa ocasions determinats sectors s' aprofiten de la víscera implícita en el nacionalisme per tal d' assolir els seus objectius, que no són els objectius de la nació a la que defensen sino els objectius dels sectors econòmics i socials que representen. En aquest cas, l' eix no és catalanistes vs espanyolistes si no esquerra vs dreta. Gestionar l' aeroport des de l' administració (la nostra) o que ho gestionin les (nostres) empreses.

la tomaquera ha detto...

I amb tants anys de pujolisme no ha quedat prou clar, que si els empresaris catalans van be, Catalunya va be?
Encara hauras de tornar al Can Jofresa a que t'ho expliqui el Soler...

Andrés Querol Muñoz ha detto...

Per mi, la figura que millor exemplifica la lògica de la dreta nacionalista de victimisme-descentralització-privatització-neoliberalisme és el Sr Sala Martín. A veure si un dia li dediqueu una entradeta

Qualcosa di Sinistra ha detto...

És difícil d'abordar com mereix, el XSM. És el que el francesos en dirien "incontournable". Però algun dia caldrà dedicar-li alguna entrada.

Fem una crida: va Xavier, facilita'ns la feina i digues coses durant la campanya.