QDS torna, amics i amigues. No ens hem pogut aguantar. Ens vam jurar que faríem vacances fins el setembre, però no hem pogut més. Els nacionalistes del PP, CiU i ERC (cadascú el seu, de nacionalisme) no ens han deixat.
L'Herrera s'ho ha currat per tal que ICV, IU i el PSOE diguin al congrés que algun dia els immigrants regulars podran votar a les municipals, com a mínim. És la primera vegada que un partit que ocupa el govern de l'estat diu aquesta cosa amb tanta seriositat. Però no podia ser.
Han sortit els identitaris.
Segons el PP, en tot cas això hauria de limitar-se als immigrants llatinoamericans, que s'assemblen més a "nosaltres": parlen castellà i són catòlics. Deu ser això. Els de CiU no s'han quedat curts: que si volem desnaturalitzar el país, que si no coneixen "la nostra cultura", que si això posa en risc la nostra identitat. Total, que no, que no s'assemblen prou a "nosaltres" (un nosaltres diferent, està clar). El primer pas és que es transmutin en el català-tipus-inexistent, i (segons el Duran) "l'últim pas" és que puguin votar (CiU). I els d'ERC han volgut dir tres quarts del mateix sense que es notés. Segons la seva portaveu, donar el dret a vot als immigrats és "començar la casa per la teulada", que tothom sap que és una part que no es construeix fins al final. Total, que la Llansana-Duran també creu que és l'últim pas. Quan s'assemblin a "nosaltres", perquè cal assegurar "la integració cultural, lingüística i en valors democràtics" (Puigcercós).
L'argument més recorrent per part dels tres identitaris és: "la política de concessió de drets als immigrants forma part d’una política integral d’estrangeria" (erc dixit) que ha d'incloure drets, però també ha d'incloure deures. Un paquet de les dues coses, vaja.
QDS accepta que els drets i els deures s'han d'assolir conjuntament. I, per tant, donem un consell als extracomunitaris:
Deixeu de pagar impostos. Passeu-vos el codi penal i el codi civil pel forro dels collons. Feu botifarra als mossos. No porteu els vostres fills a l'escola. Siseu al súper. Oblideu el codi de circulació. No pagueu ni lloguer ni hipoteca. Coleu-vos al cine. Pixeu al carrer, com fan els guiris i els idiotes locals. I que s'empadroni el Clos.
Un cop fet tot això, ja podreu negociar en condicions la composició del vostre paquet de drets i deures.
L'Herrera s'ho ha currat per tal que ICV, IU i el PSOE diguin al congrés que algun dia els immigrants regulars podran votar a les municipals, com a mínim. És la primera vegada que un partit que ocupa el govern de l'estat diu aquesta cosa amb tanta seriositat. Però no podia ser.
Han sortit els identitaris.
Segons el PP, en tot cas això hauria de limitar-se als immigrants llatinoamericans, que s'assemblen més a "nosaltres": parlen castellà i són catòlics. Deu ser això. Els de CiU no s'han quedat curts: que si volem desnaturalitzar el país, que si no coneixen "la nostra cultura", que si això posa en risc la nostra identitat. Total, que no, que no s'assemblen prou a "nosaltres" (un nosaltres diferent, està clar). El primer pas és que es transmutin en el català-tipus-inexistent, i (segons el Duran) "l'últim pas" és que puguin votar (CiU). I els d'ERC han volgut dir tres quarts del mateix sense que es notés. Segons la seva portaveu, donar el dret a vot als immigrats és "començar la casa per la teulada", que tothom sap que és una part que no es construeix fins al final. Total, que la Llansana-Duran també creu que és l'últim pas. Quan s'assemblin a "nosaltres", perquè cal assegurar "la integració cultural, lingüística i en valors democràtics" (Puigcercós).
L'argument més recorrent per part dels tres identitaris és: "la política de concessió de drets als immigrants forma part d’una política integral d’estrangeria" (erc dixit) que ha d'incloure drets, però també ha d'incloure deures. Un paquet de les dues coses, vaja.
QDS accepta que els drets i els deures s'han d'assolir conjuntament. I, per tant, donem un consell als extracomunitaris:
Deixeu de pagar impostos. Passeu-vos el codi penal i el codi civil pel forro dels collons. Feu botifarra als mossos. No porteu els vostres fills a l'escola. Siseu al súper. Oblideu el codi de circulació. No pagueu ni lloguer ni hipoteca. Coleu-vos al cine. Pixeu al carrer, com fan els guiris i els idiotes locals. I que s'empadroni el Clos.
Un cop fet tot això, ja podreu negociar en condicions la composició del vostre paquet de drets i deures.
També en això té raó Georges Brassens. Quand on est con, on est con.
5 commenti:
Benviguts de nou.
Ya es trobava a faltar QDS a la blogsfera. Y, com no podia ser d'un altre manera, un post genial.
Efectivament, totalment d' acord en tot allò que dieu. D' altra banda, no podia ser d' una altre manera venint d' uns analistes tan lúcids de la realitat política i social del nostre país.
Un post interessant. Comparteixo gran part de la reflexió.
El tema que ha introduït el compi Herrera, més enllà de reivindicar allò que considerem just, i l'esquerra no s'ha d'amagar de dir el que pensa, ho hem de fer plegats amb l'objectiu de ser més justos, solidàris.... el que ha servit és per que es vegi de quin peu van aquest que van d'esquerra progre apropiant-se d'unes sigles o aquelles que s'etiqueten de "centrats". Això, si, et dic una cosa, ara més que mai els hi hem de dir a la cara el que pensem d'ells. Encara està per veure i ho veurem en breu.... de quina pasta estan fets el CTV (catalans de tota la vida, osea con pedigree), els que es reinventen la història i els que la neguen.
Salut i anim, ja queda poc per a l'1 d'agost del 2007.
QDS ha tornat, mola. Una suggerència: parleu només dels altres (partits i zonas limítrofes, vull dir). Sense compassió, com és habitual. De nosaltres, que en parlin ells. És el símptoma que creixem.
Correcte. De totes maneres, tot i estar-hi d`acord, crec que cal introduïr una clàusula de reciprocitat.
Patètiques les declaracions del Duran Lleida dient que per poder votar s`hauria de saber què és la Pàsqua. Jo no sé què és la Pàsqua Sr. Duran: m`impedirà votar, com feia Franco ?.
Posta un commento