sabato, ottobre 18, 2008

Agraïments


QDS agraeix profundament a Gilles Simon que hagi impedit una nova victòria del puto Rafa Nadal.

1) Perquè no paga impostos
2) Perquè els mitjans son un xapa quan guanya
3) Perquè no sap parlar
4) Perquè no es pentina

venerdì, ottobre 17, 2008

La propera bombolla

Cortesia de Krugman i The Onion.

El Mayayo contra l'Idiota

Llegeixi's aquí un article de l'Andreu Mayayo contra l'Idiota oficial del país, en particular, i contra l'idiotisme d'alguns, en general.

domenica, ottobre 05, 2008

La UE, ni del capital

La Unió Europea és un instrument molt eficaç a l'hora de desmontar els instruments que els estats tenen (o tenien) per intervenir en l'economia. Forma part del procés de construcció d'un mercat únic. Però en canvi no ha sabut (o no ha volgut) substituir els estats en la tasca de regular i intervenir. És per això que la UE està esbiaixada cap a l'ultra-liberalisme. Liberalitza per majoria qualificada, però només protegeix per unanimitat.

El que fins aquesta setmana no sabíem és que això és així fins i tot quan hi ha una demanda unànim per intervenir en els mercats, també des del camp de la dreta i el capital. Simplement, no té les eines. Vegi's aquesta notícia.

La baixada del Po, 11 anys més tard

Alguns han deduït que ara que tenim el panorama que tenim, el millor és convertir-se en en la lliga nord. Aquesta gran merda no és cap expressió desafortunada. No és una paraula fora de lloc. És el resultat natural de sumar la situació econòmica actual i la convicció per part d'aquesta gent de que l'eix esquerra-dreta no té cap importància pràctica i que hi ha un sector que votaria Bossi.

Aquests van anar a la baixada del Po, el 1997, i tornen a baixar-lo onze anys més tard.

Una vergonya pel govern de progrés

sabato, ottobre 04, 2008

La socialització de QDS

Vosaltres sabeu que QDS és partidària de que els drets socials els protegeixin organismes públics, per tal d'assegurar la universalitat i la qualitat de les prestacions que se'n deriven. A la vista dels resultats de la darrera enquesta, doncs, no us sorpreneu si a la propera Assamblea Nacional d'un determinat partit s'aprova una resolució demanant la socialització de QDS

El retorn de QDS és, segons vosaltres (pels 49 que han votat),
-47%: un dret social
-22%: una mala notícia pel Cuní
-20%: com la llagosta
-8%: innecessari, ara que el Bassas ha pirat
-6%: una mala notícia pel país
-4%: una mala notícial pel govern

Avui obrim una enquesta nova.

martedì, settembre 30, 2008

amb, contra, sense

QDS es fa una pregunta:
On collons és la socialdemocràcia europea?

Estan passant moltes coses, aquests dies. Els mercats s'enfonsen. S'enfonsa el consens sobre el lliure mercat. El Sarkozy (el que havia de ser el president més liberal de la història de França) diu que le laisser-faire c'est fini. La Merkel diu una cosa similar. Els demòcrates nord-americans (els de la bombolla punt-com!) senyalen amb el dit i culpen a la reaganomics.

Però hi ha una cosa que no passa. No ha emergit una veu de la socialdemocràcia europea oferint una explicació sobre el què està succeint i sobre què s'hi hauria de fer. Són presoners de la seva conversió al liberalisme, i ara els liberals els passen per l'esquerra.

El consens polític i social que va emergir entre el new deal i el final de la segona guerra mundial va portar a la construcció de l'estat del benestar i es va fer amb la socialdemocràcia. El que es va imposar entre el 1971 i el 1973, que va conduir a la desregulació i la privatització, es va fer contra la socialdemocràcia. El que surti d'aquestes setmanes de bojos es farà sense ells. En el terreny de la política socioeconòmica, els socialdemòcrates han de vigilar de no ser més liberals que Sarko. I en la política ambiental només poden aspirar a imitar als verds. Durant els darrers 30 anys alguna cosa ha funcionat molt malament en la socialdemocràcia europea.

Per cert. En aquests moments el moviment altermundista (incloses les seves expressions polítiques) haurien de fer una campanya amb un únic lema:

nosaltres ja ho deiem.