Hi ha una ocurrència (interessada) que fan circular alguns opinatres, polítics i militants d'altres partits d'aquest país. En especial, d'ERC. Segons aquesta teoria, ICV és un partit bluf. Un partit que sobreviu només perquè explota oportunistament i sense escrúpols algunes conjuntures favorables, i fa veure que és el que no és. En definitiva, un partit artificial, que no respon a cap necessitat real, que no representa els interessos o els anhels de cap grup social i que només sobreviu perquè manté enganyada una part de l'electorat i s'aprofita de situacions temporalment (i anòmalament) favorables. Les versions més aparentment refinades d'aquesta teoria vénen a dir que a Catalunya hi ha lloc per quatre espais polítics: la dreta catalana, la dreta espanyola, l'esquerra catalana, l'esquerra espanyola. Iniciativa no hi cap.
Aquests esforçats teòrics de la política catalana viuen permanentment amb l'ai al cor. Sempre expectants. Sempre esperant que un gir inesperat, que un canvi de clima polític, que un error tàctic facin evident davant l'electorat allò que ells han percebut, naturalment, amb molta més antelació. Quan creuen que tal cosa ha passat exclamen, sense excepcions: "ja se'ls ha vist el llautó", i , seguidament, "ui ara, a les urnes". Porten una pila d'anys profetitzant aquesta mateixa cosa. Al 1999, semblava que el llautó s'havia aparegut amb tota la seva magnitud: "a iniciativa li queda poca vida". A les municipals del 2003, ICV existia només per la guerra d'Iraq. Després de les autonòmiques, era cosa de setmanes que el govern ens desgastés fins a fer-nos irrellevants. En tal o qual altre moment, només l'encert de triar un candidat atractiu per a les eleccions ens salvava, tot i que les prediccions indicaven de manera invariable que ràpidament cauria en el descrèdit i provocaria la vergonya generalitzada dels seus votants. O s'argumentava que la recepció de vots prestats, sumada a la desserció dels vots propis, portaria, tard o d'hora, al desert electoral.
La qüestió és afirmar sempre que està a punt d'arribar el dia en que els mortals veuran, amb la mateixa claredat que ells, que han viscut enganyats tot aquest temps. I llavors ICV tindrà zero vots. Zero vots i 12 escons.
Aquests esforçats teòrics de la política catalana viuen permanentment amb l'ai al cor. Sempre expectants. Sempre esperant que un gir inesperat, que un canvi de clima polític, que un error tàctic facin evident davant l'electorat allò que ells han percebut, naturalment, amb molta més antelació. Quan creuen que tal cosa ha passat exclamen, sense excepcions: "ja se'ls ha vist el llautó", i , seguidament, "ui ara, a les urnes". Porten una pila d'anys profetitzant aquesta mateixa cosa. Al 1999, semblava que el llautó s'havia aparegut amb tota la seva magnitud: "a iniciativa li queda poca vida". A les municipals del 2003, ICV existia només per la guerra d'Iraq. Després de les autonòmiques, era cosa de setmanes que el govern ens desgastés fins a fer-nos irrellevants. En tal o qual altre moment, només l'encert de triar un candidat atractiu per a les eleccions ens salvava, tot i que les prediccions indicaven de manera invariable que ràpidament cauria en el descrèdit i provocaria la vergonya generalitzada dels seus votants. O s'argumentava que la recepció de vots prestats, sumada a la desserció dels vots propis, portaria, tard o d'hora, al desert electoral.
La qüestió és afirmar sempre que està a punt d'arribar el dia en que els mortals veuran, amb la mateixa claredat que ells, que han viscut enganyats tot aquest temps. I llavors ICV tindrà zero vots. Zero vots i 12 escons.
16 commenti:
Els de la Ptxif som d'anàlisis més elementals. Celebrem que hem abandonat l'ultima posició entre els partits parlamentaris.
A més potser estem a punt de tocar sostre...
http://photos1.blogger.com/blogger/1526/3496/1600/1087_003.jpg
De debò creieu que aquest augment que ha viscut iniciativa (que celebro)és perquè els nous votatns es creuen el discurs ecosocialista? O perquè iniciativa ha estat l'únic partit no dilapidat pels mitjans de comunicació.
doncs com el creixement de tots els partits: perquè hi ha gent que creu que ho han fet millor que la resta. No cal que hagin cursat "ecosocialisme I" i "ecosocialisme II", els votants. I em penso que sobre això anava l'entrada: hi ha qui cada cop que ICV puja creu que és una injustícia que tard o d'hora es girarà contra la pròpia Iniciativa, o que es tracta d'un augment artificial, immerescut. Deu ser que alguns no soporten a un partit que no encaixa amb els seus esquemes.
Galifardeu, a ICV no l'han dilapidat? "Paralitza el país" (mentida!), "cultura del no" (clar, mai expliquen les alternatives que conté el programa d'ICV, per molt que els candidats les expliquin), "marca blanca del psc" (alguns -CiU i PSC- a vegades si que semblen la marca blanca del PSOE), "solo puede pactar tripartito" (solo quiere!), "Sala i Martín negant el canvi climàtic amb arguments pseudo-científics" (el que passa és que el Saura sap estar a l'altura, per molt impresentable que sigui l'entrevistador), "l'afusellament a l'"entrevista" a TV2 amb els directors dels diaris dient-li al Saura "eco-hippie" o "vostes han paralitzat l'ampliació de l'aeroport per protegir quatre ànecs", "editorials de la Vanguardia i centenars de cròniques que encara no saben que les sigles del partit són ICV i les de la coalició ICV-EUiA"... Va home va Galifardeu...
Quan dieu "dilapidat" us referiu a "lapidat" suposo. El primer és el que han fet PSC i ERC, llençar per la borda el capital d'il·lusió que tenia molta gent a Catalunya el 2003. El segon és el que ha fet la Brunete (i no tant Brunete) Mediàtica, amb el conjunt de l'acció del Tripartit: Ressaltar els errors i amagar els encerts. A veure si ara les coses van una mica millor
ep sinistra, sóc votant d'Esquerra i per a mi, la gent d'ICV són els més propers. No ens fotis tots al mateix sac. Si per mi fos, govern d'ERC-ICV-EUiA!! Però per això caldrà que passi molt de temps.
Vosaltres també censureu els posts com fan els de la 27a divisió?
Visca la llibertat d'expressió. Visca Stalin, mori la llibertat!
avui he posat un post al meu blog dedicat a aquest blog!
salut i revolta roja i verda!
Aviam si espabilem que tenim mono de QDS!!!!!
Que fins i tot a pajilleros hem deixat les nostres practiques onanistas per escriure una estona.
Consulteu Txungus digital. Recomanen un regal fantastic per aquest nadal. La nina secretitos Tura
només cal veure el que ha sortit per la tele per saber que can ricart és un paradigma de la reconstrucció històrica de la barcelona proletèria i industrial, no entenc que han votat la Mayol i companyia a l'ajuntament. can ricart és una esperança referencial!
la Makabra, un altre tema a retenir i entendre: cultura popular, espai popular, l'altra cara de la institucionalització pura i dura, l'altra cara de la cretinització cultural mediàtica, ICV ha de mostra el seu suport a la causa!
Em sento desconcertat amb tantes ambigüitats, com el Jordi Borja quan escriu el que escriu a EL PAIS i clama al cel per un govern barceloní desbordat per la politica de seguretat i ordre.
Modestament, soc regidor sense cartera d'ICV-EUIA i envio arreu on puc la meva solidaritat i identificació amb la causa dels rebels/propositius de can ricart: són els nostres!
nu se nen, avans recolzava la seva causa. Pero per desgracia he conegut massa okupes de pacotilla, vagos, inproductius i sobretot de familia ricachona que sempre esta quan pinten magres. Massa nou ric que vol viure de rascarse la panxa i fer festes
Coincideixo amb en Ramón, Tati.
No crec que es pugui generalizar ni cap a un cantó ni cap a l'altre.
In en tot cas, ja estic una mica cansat de dir "Són els nostres" cap a tanta gent que no ens considera "els seus". Només cal veure a qui insulten més fort.
I si, si... ho fan perque som més propers i els hem decebut. Va home va... Que votin, que participin i si no troben cap partit del seu grat que montin un. Tant crticar, tant criticar...
jo no em posiciono en funció dels vots, sinó en funció dels projectes, l'esquerra tranformadora ha de tenir projecte mén enllà del fet de governar. el projecte passa per el govern, per canviar lleis i per organitzar la societat. Els okupes seriosos plantegen un model, són constitutius de projectes, són referents. No ens hem de guiar per si voten o no voten, això és pura socialdemocràcia i poc més. Governem per canviar les coses i per fer projecte històric més enllà d'aquesta contingència.
Reduir ICV al projecte ecosocialista de recent creació és un error. Té unes arrels molt més profundes. És cert que aquest projecte encara s'ha d'acabar de definir i segurament que la pràctica demostrarà que algunes qüestions ha de ser reformulades. En tot cas, no oblidem l'existència de classes socials. No es tracta de construir un projecte ideològic sense lligar-lo a la realitat social. En aquest cas cauria en l'idealisme. El que fa falta és donar resposta als problemes de les classes trabajdoras.
Sigui pel que sigui, s'ha de respectar tots els partits que segueixen les pautes del joc democràtic. Respecte no ja als partits en si sino en els votants que depositen la seva confiança en ells. Però també s'ha d'entendre normal que els tres partits que estan relativament aprop en l'espectre polític els faci nosa haver de repartir-se uns vots entre tres i no entre dos. Segur que el que pensa ERC d'ICV ho pensen també els d'ICV respecta ERC. CiU i PP ho tenen més clar.
Posta un commento