Un ordre nou, encara

Avui fa 70 anys va morir Antonio Gramsci. Gramsci és encara el marxista més lúcid. Va ser capaç de llegir el món des de la presó. Va veure a venir el doctrinarisme i sectarisme de Moscú, dècades abans que la resta. El marxista que millor ha percebut les relacions entre l'estructura i les idees, i el paper d'aquestes últimes en el camp de la política i la societat. El nexe més fort entre l'esquerra transformadora del present i del futur i la tradició marxiana. La manera que ens queda de ser el que som i ser d'aquest món.

Llegir els seus textos és un exercici polític i intel·lectual excepcional. Però per intuir les condicions en les que va desenvolupar la seva activitat, àmplia i profunda, cal llegir també les seves cartes a Julia, Delio i Tanja. I llavors Antonio Gramsci es converteix en mite.

A destra non si andrà

Alguns estan apunt de fer el que no haguessin hagut de fer mai, però porten dues dècades fent. Ja no eren dels nostres.

Aquí, un text tret de Liberazione:

Fassino, progetto senz'anima il Piddì sarà "americano"
Antonella MarroneFirenze nostra inviataUn'ora e 45. Una relazione lunga, serena. In perfetto stile "comunista" (ci si passi il termine desueto): come in tutti i congressi - dal nazionale a quello di sezione - si parte dalle questioni internazionali, si passa per quelle nazionali, poi i problemi del paese e infine il tema del congresso. Una garanzia anche per chi cerca di non restare ancorato al passato, una contraddizione per chi cerca il nuovo. Soprattutto se si riferisce, come Fassino ha fatto, al linguaggio. Nuovo: il termime usato spessissimo durante la relazione. «Un pensiero nuovo per un secolo nuovo, e non perché quello che abbiamo fatto ieri fosse sbagliato», ha detto. Nuove sfide contemporanee aggrappate ai valori storici: libertà, uguaglianza, solidarietà, insieme a nuove cittadinanze, multiculturalismo, diritti globali. «Non siamo un partito moderato, né centrista», ha detto il segretario (per la terza volta, confermato) dei Ds. Infatti. Il Pd si caratterizza per essere il partito del "buon senso" quello che piace a tutti, per quelli che "così va il mondo" e bisogna solo guidarlo un po'. Per quelli che volevano "governare" il capitalismo, ma non ci sono riusciti, per quelli che non sanno niente di capitalismo e però vogliono che chi sbaglia paga. Per quelli che nelle nostre città non si vive più, per quelli che le donne sono uguali agli uomini però c'è sempre la famiglia a cui pensare. Per quelli che pensano che democratico vuol dire solo buono e tollerante. Il Pd è il partito del buon senso.

Cos a cos

A QDS ens van les marranades. El cos a cos. També amb els adversaris. Ens encanta la pre-campanya d'icv a Barcelona. I no, no l'hem dissenyada nosaltres.

dos vídeos i vacances

QDS està de vacances.

Aquí, dos vídeos per riure una estona. Un vídeo i un altre vídeo.

La via Mas-Duran

Quins estrategues. Quina enveja que fan. Cada nou mesos, una innovació tàctica, una aportació fonamental a la lluita per l'emancipació nacional.

El juny passat va ser allò d'arribar a la independència per la via del no a l'estatut. QDS ja va dir en el seu moment que, ja que ens hi posàvem, millor que hi afegíssim el socialisme, a la llista d'objectius. Però no va poder ser, els catalans no van respondre. On seríem ara, si centenars de milers de votants haguessin donat el no a l'estatut? Catalunya regalimaria de llet i mel. A cadascú segons les seves necessitats. Això seria una cosa estupenda.

Ara, la via cap a la independència són el Mas i el Duran. Collons, quina imaginació! També aquesta vegada, QDS vol afegir-se a la sagacitat del Vendrell, fent el següent

ANUNCI SOLEMNE:

QDS farà campanya pel Mas a les properes autonòmiques si es compromet, per escrit i davant de notari, a:

1- tancar les nuclears en el termini de mig any

2- donar papers i dret a vot a tots els immigrants

3- prohibir el treball temporal

4- col·lectivitzar la seat

5- nacionalitzar els hidrocarburs

6- cedir-nos la direcció de l'INCAVI i crear l'INCAFOIE


En fi. Que de cadascú segons les seves possibilitats.
Aquí, el Vendrell fent la seva oferta a CiU.

L'any Elis Regina

La blogsfera progre-il·lustrada està darrerament insistent (pesada) amb el tema de l'any Gramsci. El 27 d'abril farà 70 anys que va morir i alguns volen organitzar actes, i així.

QDS commemorarà com cal a Antonio Gramsci, que després de molts anys donant voltes per les presons de la itàlia feixista va morir sense dents i pràcticament sense poder ingerir aliments. Antonio, QDS vengarà la teva mort amb una comilona de aúpa. Esteu avisats. Mentrestant, per favor, llegiu-lo com a mínim tan sovint com el citeu.

A QDS no oblidem altres commemoracions. Aquest any en fa 25 que va morir entre pastilles i altres drogues Elis Regina, a l'edat de 36. Aquí el vídeo que toca a aquestes alçades d'any. Mireu-lo i després intenteu fer veure que us importa el món dels vius.

La chispa del congreso

Enric Juliana: "...otros puntos débiles del PSOE:... ese aire fúnebre del portavoz parlamentario Diego López Garrido, un buen tipo, un hombre cabal, que en una película del Oeste, con gesto lento y doliente, sería alcanzado en el primer tiroteo."