The next one

Eh!... Margaret, Margaret!... chavalota! Endevina qui falta en aquesta sèrie.

La via xilena

Els nostres lectors (una mica inquiets, darrerament, per la nostra inactivitat) saben que QDS agrupa els partidaris de la via gastronòmica al socialisme. Avui, dia D+1, direm que, entre àpat i àpat, som tots de la via xilena.

La teoria (idiota) del llautó

Hi ha una ocurrència (interessada) que fan circular alguns opinatres, polítics i militants d'altres partits d'aquest país. En especial, d'ERC. Segons aquesta teoria, ICV és un partit bluf. Un partit que sobreviu només perquè explota oportunistament i sense escrúpols algunes conjuntures favorables, i fa veure que és el que no és. En definitiva, un partit artificial, que no respon a cap necessitat real, que no representa els interessos o els anhels de cap grup social i que només sobreviu perquè manté enganyada una part de l'electorat i s'aprofita de situacions temporalment (i anòmalament) favorables. Les versions més aparentment refinades d'aquesta teoria vénen a dir que a Catalunya hi ha lloc per quatre espais polítics: la dreta catalana, la dreta espanyola, l'esquerra catalana, l'esquerra espanyola. Iniciativa no hi cap.

Aquests esforçats teòrics de la política catalana viuen permanentment amb l'ai al cor. Sempre expectants. Sempre esperant que un gir inesperat, que un canvi de clima polític, que un error tàctic facin evident davant l'electorat allò que ells han percebut, naturalment, amb molta més antelació. Quan creuen que tal cosa ha passat exclamen, sense excepcions: "ja se'ls ha vist el llautó", i , seguidament, "ui ara, a les urnes". Porten una pila d'anys profetitzant aquesta mateixa cosa. Al 1999, semblava que el llautó s'havia aparegut amb tota la seva magnitud: "a iniciativa li queda poca vida". A les municipals del 2003, ICV existia només per la guerra d'Iraq. Després de les autonòmiques, era cosa de setmanes que el govern ens desgastés fins a fer-nos irrellevants. En tal o qual altre moment, només l'encert de triar un candidat atractiu per a les eleccions ens salvava, tot i que les prediccions indicaven de manera invariable que ràpidament cauria en el descrèdit i provocaria la vergonya generalitzada dels seus votants. O s'argumentava que la recepció de vots prestats, sumada a la desserció dels vots propis, portaria, tard o d'hora, al desert electoral.

La qüestió és afirmar sempre que està a punt d'arribar el dia en que els mortals veuran, amb la mateixa claredat que ells, que han viscut enganyats tot aquest temps. I llavors ICV tindrà zero vots. Zero vots i 12 escons.

La campanya de debò

Hem rebut una cosa

Qualcosa di Sinistra ha rebut, de mans d'un amic, aquesta cosa electoral. Fem-la córrer, que la cosa s'anima.

Ens superen

Un blog nou, que sembla que ens supera en mala llet i en de tot.

www.la27divisio.blogspot.com

Com per pedre-se'l.

És com és, el pobre

Dia 1 de novembre, 10 de la nit. Convergència ha guanyat les eleccions en vot i, sobretot, en escons. Artur Mas es dirigeix als seus i diu:

"Hem guanyat les eleccions! I, per tant, des d'aquest moment anunciem que si arribem a fer govern, assumirem el Pacte del Tinell. Aprovarem la llei pel dret a l'habitatge, augmentarem la Xarxa Natura 2000, seguirem amb el Pacte Nacional per l'Educació, farem una llei electoral proporcional, aplicarem amb fermesa les noves polítiques ambientals i les noves polítiques de benestar, que hem criticat al Parlament. Serem els primers a avançar en la línea que marca el capítol de Drets i Deures de l'estatut, al què ens vam oposar. Abandonem, doncs, les propostes neoliberals de xecs i les desarrollistes de fer més carreteres que cap altre país d'Europa. Nosaltres desenvoluparem ara el programa del govern d'esquerres".

Ciència-ficció? No, és la versió del Carod, que és com és, el pobre:

"Carod diu que el Tinell també és valid amb CiU" (vilaweb)