mercoledì, febbraio 06, 2008

Matins.SI Matins.NO

Un membre de QDS, en una marisqueria del carrer Balmes, ha sentit dir a uns clients de la taula del costat que a Catalunya hi ha quatre super-gilipolles: Mas, Laporta, Basses i Cuní.
A taula, com sempre, les millors reflexions.

Dels tres primers ja en parlarem un altre dia, però de l'últim, ens atrevim a dir que, a part de super-gilipolles, adjectiu que a QDS compartim, li manca l'afegit super-glipolles "d'extrema dreta." Ojito a aquesta pregunta dels "Matins" de l'altre dia: "Creieu que els serveis públic donen tracte de favor als inmigrants?" Resultat: 95% Sí.

Per seguir amb aquesta nova etapa estil "Ferrussola-Barrera-jo dic-el-que-molta-gent-pensa" que l'amic Cuní ha encetat, a QDS ens atrevim a sugerir algunes altres preguntes pels "Matins", que segur que agradaran al seu presentador i director:

1) Els pobres, son pobres perquè són poc competitius? Matins.Sí Matins.No

2) Són uns vagos, els aturats? Matins.Sí Matins.No

3) Creieu que les dones maltractades alguna cosa hauran fet? Matins.Sí Matins.No

4) Una dona amb minifaldilla, s'exposa més a una violació que una dona vestida com Déu mana?Matins. Sí Matins.NO

5) La homosexualitat, té solució mèdica? Matins.Sí Matins.No

6) És en Pepe Montilla charnego? (Aquesta pregunta seria avalada pel Consell de la Corpo) Matins.Sí Matins.No

7) Els joves, no marxen de casa perquè son uns "mantes"? Matins.Sí Matins.No

8) Els accidents laborals, son culpa de les birres que es foten els paletes per esmorzar? Matins.Sí Matins.No

9) Mereix Artur Mas, guanyador indiscutible de les darreres eleccions al Parlament, la presidència de la Generalitat? Matins.Sí Matins.No

10)Mereix Josep Anglada la Secretaria d'immigració de la Generalitat? Matins.Sí Matins.No

11) Em mereixo el Pulitzer? Matíns.Si Matins.SI

sabato, gennaio 19, 2008

Viva el Túnel


La familia QDS s'amplia. I, encara que a molts de vosaltres us sembli estrany que no l'haugem incorporat abans, "más vale tarde que nunca". Reproduïm unes declaraciones d'Oriol Bohigas que resumeixen a la perfecció el sentir de QDS en relació al Túnel de l'AVE i la puta Sagrada Família. (I per cert, ja era hora que el programa del Basses fes alguna aportació interessant al debat polític a Catalunya. És la primera en mesos, per no dir anys).

Un "vómito" del catolicismo
B. C. - Barcelona - 19/01/2008

"Lo que es una enorme inmoralidad es invadir el espacio público con un vómito del catolicismo hacia la calle de delante". Esas manifestaciones las hizo ayer el arquitecto Oriol Bohigas, en la tertulia del programa El matí de Catalunya Ràdio, a propósito de la polémica del túnel del AVE. Y el "vómito" era el templo de la Sagrada Familia, que, en opinión de Bohigas, se está abalanzando sobre la calle de Mallorca.

Fiel a su estilo, Bohigas no se mordió la lengua a la hora de expresar lo que opina de las obras del templo. Dijo, por ejemplo, que espera que algún responsable municipal evite los planes de la Sagrada Familia de crecer por encima de la calle de Mallorca. "Por eso corren
[los responsables de la junta constructora] con las obras, para invadir la calle. Al final puede que pase al revés, que sea la propia Sagrada Familia la que hunda el túnel. Espero que lo prohíban y que no les dejen hacer una barbaridad como ésa".
Pese a que intentó disculparse por lo del "vómito", el arquitecto volvió a la carga cuando se le preguntó qué opinaría si pasara un tren de alta velocidad a los pies de la torre de Pisa. Lo que dijo fue lo siguiente: "No se puede comparar la torre de Pisa, que es una obra de la arquitectura mundial, con un buñuelo solemne de la arquitectura catalana".
Según Bohigas, el conjunto actual de la Sagrada Familia no puede ser considerado obra de Gaudí. Sólo la fachada del Nacimiento es original, el resto "es un croquis a mano alzada". Es una opinión ampliamente compartida por profesionales de la arquitectura y responsables del Ayuntamiento de Barcelona.

giovedì, gennaio 17, 2008

Sostiene González

Els travelos continuen fent de les seves. Ojito a esto: “Felipe González, partidario de una ley de plazos del aborto”.

Amigo Felipe. A QDS tenim mala memoria, pero ens sembla recodar que vas ser president del Govern durant… 14 anys? 14 anys durant els quals no et va passar pels collons legalitzar l’avortament a Espanya i desenvolupar una llei de plaços que ens hagués evitat que avui l’extrema dreta estigui fent la campanya més ferotge contra l’avortament que es recorda. I les citacions judicials que han seguit. Imperdonable, per part teva i per part de ZP. Al PSOE li hauria de caura la cara de vergonya: tot això té a veure en el teus 14 anys de no moure ni un pel en favor dels drets de les dones. I dels 4 de ZP, es clar.

Ara es veu que el PSOE retirará del programa electoral la llei de plaços. No està mal, després d’haver-la portat a les dues darreres eleccions i no haver fotut res.

Al final, será veritat que González acabará en un una contracimera de la OTAN al costat de Besancenot. Ja posats, a QDS volem proposar a González les següents declaracions, per completar aquesta darrera que acaba de fer:

“González pide un giro radical en la orientación neoliberal de la política economica”.

“González cree inaceptable los niveles de corrupción en los altos cargos de la administración central”.

“González presiona para que Zapatero priorice los acuerdos parlamentarios con la Izquierda”.

“Felipe González pide a Zapatero el indulto total de Rafael Vera”.

Bé, de fet, i encara que sembli imposible, aquest últim es un titular de veritat.

mercoledì, dicembre 12, 2007

La cosa rossa trionferà


Ja la tenim aquí. La Cosa Rossa ja ha passat de projecte a realitat i a Itàlia ja sabríem què votar. Junts I Verdi, Rifondazione, el PdCI i Sinistra Democratica (la gent dels ds que no ha volgut fer un partit amb la dreta). L'esquerra italiana una altra vegada marcant el camí de les esquerres europees (i una altra vegada amb la col.laboració de l'esquerra catalana). Es diuen La Sinistra/Arcobaleno. El nom és llarg i raro, però pitjor ho tenim alguns. Doneu un tomb per la pàgina de l'assemblea constituent.

Us deixem la declaració d'intencions que ha sortit de la reunió:


Dichiarazione d'intenti

Noi, donne e uomini che abbiamo partecipato all’Assemblea generale della sinistra e degli ecologisti, siamo impegnati nella costruzione di un nuovo soggetto della sinistra e degli ecologisti: unitario, plurale, federativo. L’Italia moderna, nata dalla Costituzione repubblicana, democratica ed antifascista, ha bisogno di una sinistra politica rinnovata. Il mondo chiama a nuove culture critiche, che conservano la memoria del passato e tengono lo sguardo rivolto al futuro.
Questi sono i nostri principi: uguaglianza, giustizia, libertà; pace, dialogo di civiltà; valore del lavoro e del sapere; centralità dell’ambiente; laicità dello Stato; critica dei modelli patriarcali e maschilisti.
Il soggetto della sinistra e degli ecologisti oggi parte. Crescerà attraverso un processo popolare, democratico e partecipato, aperto alle adesioni collettive e singole, per radicarsi nella storia del Paese. L’ambizione è quella di costituire non una forza minoritaria, ma una forza grande ed autonoma, capace di competere per l’egemonia, influente nella vita della società e dello Stato, che pesi nella realtà politico-sociale del centrosinistra. Un soggetto capace di contrastare le derive populiste e plebiscitarie, figlie di una politica debole e della separazione tra potere e cittadini. Un protagonista in Italia, interno ai movimenti, collegato ai gruppi e ai partiti più importanti della sinistra e dell’ambientalismo in Europa.
La sinistra/l’arcobaleno che vogliamo è del lavoro e dell’ambiente. La globalizzazione liberista si è retta su una doppia svalorizzazione: del lavoro umano e delle risorse naturali. La riduzione a merce provoca la doppia rottura degli equilibri sociali e degli equilibri ambientali. Intollerabile crescita delle diseguaglianze e insostenibili cambiamenti climatici hanno una comune origine e portano alla stessa risposta: un altro mondo è possibile.
Mettere in valore l’ambiente e il lavoro (in tutte le sue forme, da quelle oggi più ripetitive alle più creative) è il cuore di un pensiero nuovo, che non rinuncia a coltivare in questo mondo la speranza umana. In Occidente, ciò comporta innanzitutto alzare la qualità del lavoro, combattere il precariato, modificare gli stili di vita, contrastare la discriminazione verso le donne.
Comporta la difesa e il rinnovamento dello Stato sociale, e la progettazione di una riforma più grande di quella che portò allo Stato sociale: una società non consumista, un’economia non dissipativa ed ecologica, una tecnologia più evoluta. Un nuovo inventario dei beni comuni dell’umanità: acqua, cibo, salute, conoscenza. La conoscenza deve crescere ed essere distribuita: impossibile, senza la libertà della cultura, dell’informazione, della scienza e della ricerca, e senza la lotta conseguente contro le regressioni tribali, etniche, nazionaliste, fondamentaliste. Il dialogo tra culture e civiltà diverse, aperto a nuove scritture universalistiche dei diritti sociali e dei principi di libertà, è tanto più essenziale nell’epoca delle grandi migrazioni, del web e della comunicazione globale.
La sinistra/l’arcobaleno che vogliamo è della pace. Lo spirito della guerra minaccia l’umanità. Ecco di nuovo la corsa al riarmo: cresce vertiginosamente la spesa per armamenti convenzionali, chimici, batteriologici, nucleari. Saltano le firme sui Trattati di riduzione e controllo degli armamenti. L’Europa è uno degli epicentri della corsa. Ora, è il momento di fermarla. La pace, che ha visto scendere in campo il più grande movimento di massa del dopoguerra, particolarmente in occasione della guerra irakena, è la carta vincente. La pace è possibile in un mondo multipolare. I fatti hanno già dimostrato che il mondo non è governabile da un unico centro di comando. Anche per questo c’è bisogno di un’ Europa più forte ed autonoma.
La sinistra/l’arcobaleno che vogliamo è delle libertà individuali e collettive. Le libertà possono crescere solo in uno Stato laico. Per questo la laicità dello Stato è un bene non negoziabile. Uno Stato laico riconosce le forme di vita e gli orientamenti sessuali di tutte e di tutti. Si regge sul rispetto di tutti i sistemi di idee, di tutte le concezioni religiose, di tutte le visioni del mondo. Combatte l’omofobia e il maschilismo. Assume dal femminismo la critica delle strutture patriarcali e il principio della democrazia di genere. Crea le condizioni sociali e istituzionali per rendere effettivi i diritti e le scelte libere di tutte e di tutti.
La sinistra/l’arcobaleno che vogliamo guarda ad una nuova stagione della democrazia italiana. Pronta ad assumersi, oggi e in futuro, responsabilità di governo, od esercitare la sua funzione dall’opposizione. I temi all’ordine del giorno sembrano “autorità, governabilità, decisione”, non si vede che quelli veri sono l’autorevolezza e la legittimazione, una nuova capacità di rappresentanza politica, in un rapporto dialettico con l’autonomia della rappresentanza sociale, a partire dai grandi sindacati di categoria e confederali.
La sinistra/l’arcobaleno contribuirà a rinnovare il sistema politico e le forme della partecipazione democratica, contrasterà l’antico trasformismo. Se c’è declino italiano, esso dipende dal corporativismo, dal dilagare del privilegio e dell’ineguaglianza; dalla debole innovazione, dalla perdita di coesione, dalla diffusa illegalità; dalla perdita della capacità di indignarsi verso quello stato di violenza assoluta che si chiama mafia, ‘ndrangheta, camorra; dall’oblio della questione morale. Riformare la democrazia e la politica vuol dire nutrire di valori un progetto di società.
Noi, partecipanti all’Assemblea generale della sinistra e degli ecologisti, ci rivolgiamo alle forze politiche, ai gruppi organizzati, ai movimenti, al popolo della sinistra, a tutte le singole persone che vogliono partecipare attivamente alla costruzione del nuovo soggetto federativo. In una discussione aperta e libera sulle idee, gli obiettivi, i programmi, le forme di organizzazione e di rappresentanza.
Venite, diventate parte di un progetto che può cambiare profondamente la situazione italiana e influenzare la politica europea.
Assemblea generale della sinistra e degli ecologistiRoma, 8/9 dicembre 2007

lunedì, dicembre 10, 2007

Missatges de QDS


Missatge de QDS a Joan Ferran:

La pega de dir que els periodistes no fan bé la seva feina és que són ells els encarregats d'explicar-ho.


Missatge de QDS a Josep Cuní:

Mira, Josep. Aquesta entrevista és el millor exemple dels efectes devastadors que té en tu haver entrat a l'star system català (que ja és ben poca cosa). Ja no saps fer la teva feina. Editorialitzes més que entrevistes i has convertit el teu programa en la caixa de ressonància de les teves pròpies obsessions. Normalment agressives contra l'esquerra, by the way.


mercoledì, dicembre 05, 2007

Travelos de la política

A QDS hi ha un tipus de dirigent polític retirat que ens fa molta ràbia. És el salva- pàtries que es veu a ell mateix (només ell s’hi veu) un gran home d’Estat que intervé quan creu que ho ha de fer pel bé del país; egòlatres de la política que al creure’s pares de la pàtria es permeten el luxe de donar lliçons sobre el que s’ha i el que no s’ha de fer. En tenim uns quants exemples a Europa: Giscard a França, Thatcher a Angleterra, “Belthebuth” a Itàlia…

I a Catalunya tenim el Pujol, que és la versió regionalitzada i cutre dels anteriors (no repetirem aquí per si algú acaba de dinar els comentaris que un ex-ministre Alemany va fer als membres de QDS en un exquisit sopar a la Barceloneta sobre els aires de grandesa de Pujol a les reunions del Comitè de les Regions i les pertinents “rises” de la resta de la sala).

El Pujol és un tio que, com diu el gran Morán, se’l nota més quan no hi és que quan hi era. Perquè, amics de QDS, com es pot tenir els collons d’anar a una mani on es barregen la reivindicació del transport públic i la independència tenint el currículum que té l’amic Jordi? Com es pot tenir tanta barra? Hi han dos elements que van caracteritzar clarament la gestió de Pujol els 23 anys que va estar apalancat a Sant Jaume: primer, una deixadesa constant dels serveis públics a Catalunya, inclosos els de transport; i segon, el pacte constant amb Espanya i els seus Governs.

Amb aquest currículum, com es pot tenir els sants collons d’anar a la mani de dissabte passat? El Pujol no és un pare de la pàtria que intervé quan aquesta està en perill. El Pujol és el principal culpable de la situació del Transport públic avui i del bloqueig del desenvolupament de l’autogovern de Catalunya durant molts anys: "remember" Majestic? No, lamentablement ningú no se’n recorda ja de res, i la gent s’inventa el passat.

A QDS no pensem llegir les memòries de Pujol i fem una crida ciutadana a no llegirles. Perquè si el tio és capaç de reinventar-se d’aquesta manera, us imagineu el que haurà escrit sobre el seu passat? Ara resultarà que el tio va estar al "maquis", al penal de Burgos, va escapar el "Garrote Vil", i li va a proposar a Schuman la CECA fent un café a Saint Germain. I la pasta de Banca Catalana segur que se la van endur el Villarejo i el Mena.

Quina cara que tenen. A QDS ja ens estem imaginant a Felipe González a la propera contracimera de la OTAN al costat d’Olivier Besancenot; o a Jacques Delors en un míting de la UKIP. Miró i Ardèvol propera reina de la Love Parade a Berlín? Duran i Lleida de voluntari d’Andalucía Acoge a Almería?

I perquè no fem a Artur Mas president de Spanair, ara que el rollo de presidir línies aérees està de moda? La palma se l’endurien sens dubte Puigcercós i Joel Joan d’alumnes a la Universitat, però això ja seria massa fort. Impossible.

O Pasqual Maragall criticant l’Estatut i flirtejant amb la independència. Ai, perdoneu, igual que amb el D’Alema, això ja ho hem vist. És la tradició del travestisme sociata. Ai, perdoneu, del travestisme democràtic.

lunedì, novembre 26, 2007

Dret a que decideixi la patronal


Els gastrosocialistes estem d'enhorabona: ha nascut l'home que diu les coses que ha de dir per fer-nos sentir que tenim tota la raón quan ens riem d'ell. El líder que ni les nostres caricatures fanfarrones de sobretaula s'havien atrevit a imaginar. El nacionalista de dretes perfecte, que encaixa amb el cliché fins a fer-lo banal i redundant. El polític que ha decidit ser com el burgesos que surten als llibres antics de la Marta Harnecker. Una cosa estupenda.

Va el Joan Ridao i diu (quedant-se tan ample):

"Ridao reclama als empresaris que elaborin un programa d'infraestructures que ERC defensarà al Congrés"
24 de novembre (EUROPA PRESS)
"El portaveu d'ERC al Parlament i candidat a les eleccions generals, Joan Ridao, ha reclamat avui als empresaris catalans que elaborin un "programa de mínims" sobre les infraestructures que necessita Catalunya. Ridao s'ha compromès a assumir aquest programa i ha proposat que totes les forces polítiques catalanes el defensin al Congrés dels Diputats durant la legislatura vinent".

A la vista d'això, QDS vol fer les següents consideracions:

1- Han perdut la vergonya, definitivament
2- Què tal, això d'empassar-se de cop i volta la MAT, el Quart Cinturó, la quarta pista del Prat i tota la resta?
3- Foment de Treball i el Cercle d'Economia li deuen ara un reconeixement públic. Una cosa que quedi per la història... Com si ja veiéssim l'anunci a La Vanguardia: Aeroport Joan Ridao, el primer aeroport privat de Catalunya...
4- Si tenen pensat subcontractar altres parts del programa electoral, aquí està QDS (i segurament la ptxif) para lo que sea menester