Dret a que decideixi la patronal

Els gastrosocialistes estem d'enhorabona: ha nascut l'home que diu les coses que ha de dir per fer-nos sentir que tenim tota la raón quan ens riem d'ell. El líder que ni les nostres caricatures fanfarrones de sobretaula s'havien atrevit a imaginar. El nacionalista de dretes perfecte, que encaixa amb el cliché fins a fer-lo banal i redundant. El polític que ha decidit ser com el burgesos que surten als llibres antics de la Marta Harnecker. Una cosa estupenda.

Va el Joan Ridao i diu (quedant-se tan ample):

"Ridao reclama als empresaris que elaborin un programa d'infraestructures que ERC defensarà al Congrés"
24 de novembre (EUROPA PRESS)
"El portaveu d'ERC al Parlament i candidat a les eleccions generals, Joan Ridao, ha reclamat avui als empresaris catalans que elaborin un "programa de mínims" sobre les infraestructures que necessita Catalunya. Ridao s'ha compromès a assumir aquest programa i ha proposat que totes les forces polítiques catalanes el defensin al Congrés dels Diputats durant la legislatura vinent".

A la vista d'això, QDS vol fer les següents consideracions:

1- Han perdut la vergonya, definitivament
2- Què tal, això d'empassar-se de cop i volta la MAT, el Quart Cinturó, la quarta pista del Prat i tota la resta?
3- Foment de Treball i el Cercle d'Economia li deuen ara un reconeixement públic. Una cosa que quedi per la història... Com si ja veiéssim l'anunci a La Vanguardia: Aeroport Joan Ridao, el primer aeroport privat de Catalunya...
4- Si tenen pensat subcontractar altres parts del programa electoral, aquí està QDS (i segurament la ptxif) para lo que sea menester

Ahir a LA 2

"Sustituir a Josep Piqué por Daniel Sirera es como sustituir a Plácido Domingo por Chiquito de la Calzada"

Joan B. Culla, emulant els membres de QDS

Plataformes

Catalunya ha decidit posar-se plataformes, possiblement per dissimular que anem un pèl curts d'estatura. En aquests moments hi ha una quarantena de persones que formen part, tots ells, d'una dotzena de plataformes. A més manifestos, millor patriota.

Un rollo. El pitjor és la cara de llevadores de la història que porten alguns.

A QDS sempre hem estat atents a les darreres tendències. Que toca menjar rúcula? doncs rúcula. Virutes de foie? doncs virutes de foie. Que torna l'ajoblanco? ajoblanco. No hi ha tendència que no haguem seguit. Multiplataformes? Multiplataformes!

De moment, n'engeguem dues, i obrim la secció de comentaris per rebre les vostres adhesions. Atenció:

1. josétomás.cat


2. 1714.es

No tenim enllestits encara els manifestos respectius. La idea és redactar-los durant un dinar copiós (i una mica més regat del compte) amb tots els adherits. Si el dinar va com ha d'anar, i de manera natural, el primer text serà més sobri que el segon.

El tio pesat de les esmenes

Les voltes que dóna la vida.

A les organitzaciones d'esquerres hi ha, pràcticament a cada assamblea, algun pesat que dóna la tabarra amb 30 putes esmenes en plan "tinc-mala-consciència". Es tracta d'una funció social més d'entre les moltes que desenvolupa l'esquerra transformadora: permetre que els febles d'esperit defensin en públic allò en que creuen que haurien de creure per guanyar-se el seu propi respecte. Per exemple, el tio que presentava un text llarguíssim per poder-se dir a sí mateix: "jo-també-seria-insubmís-si-no-hagués-fet-ja-la-pss".

Addicionalment, a QDS tenim la ferma convicció de que alguns només volien molestar, i d'una manera especialment innoble: retrassar l'hora d'anar a dinar, a sopar o a beure.

Una visita als nostres arxius particulars ens permet afirmar que, en una organització concreta, durant una època determinada, en el 55% de les ocasiones les esmenes en qüestió anaven a favor de la insubmissió a la mili (i en contra de l'objecció), en un 25% consistien en la introducció de la paraula "comunisme" o "marxisme" un cop cada dos paràgrafs, en un 2% es mostraven a favor de l'anabaptisme i en contra de l'apostasia (o al revés, no ho hem acabat d'entendre mai) i en un 18% anaven en contra del sentit comú més en general.

La mala consciència és el que té. De totes maneres, cal reconèixer que a QDS ens ha sorprès la identitat del nou tio-pesat-de-les-esmenes. Del rollo "de cop he tingut una idea", ha sortit el Jordi Pujol per dir que a Catalunya ens hauríem de plantejar la insubmissió fiscal perquè Espanya no ens paga les infrastructures que necessitem, i tal. La nostra experiència ens diu que, en realitat, el que vol expressar el Pujol és el següent: "jo-també-seria-xirinacs-sinó-hagués-estat-ja-president-durant-23-anys".

Esperem que la cosa no vagi a més. Collons, Jordi, que tu encara cobres de la nòmina pública, no fotem!

2014: Odisea en el Espacio

Fa temps que a Catalunya va néixer un geni de la política contemporànea. Algú amb visió, capaç de preveure revolucions, inundacions, terratrèmols, processos de pau i independències. Sí, Carod Rovira anuncia que, ni més ni menys que al 2014 (“a cómodos plazos”, que diu el Juliana), Catalunya haurà de decidir per referèndum si vol o no ser independent. Al 2014 haurà de prendre la decisió, perquè farà 300 anys de l’entrada de les tropes de Felip V a Barcelona. Seguint aquesta lògica, QDS proposa aquests altres referèndums (encara que, com mostra la imatge, els referèndums els carrega el diable):


1. Referendum el 2017 per instaurar el socialisme, en motiu del centenari de la revolució soviètica.

2. Referendum el 2039 per guillotinar a Juan Carlos, en motiu dels 250 anys de la revolució francesa.

3. Referèndum el 2048 pel socialisme, si hem perdut el referèndum número 1, en motiu dels 200 anys de la publicació del manifest comunista.

4. Referèndum el 2017 per reclamar la resucitació de Camarón de la Isla, 25 anys després de la seva mort.

5. Referèndum el 2012 per expulsar a tots els immigrants de Catalunya, en motiu dels 10 anys de la publicació de les memòries xenòfobes d’Heribert Barrera.

6. Referèndum el 2009 per reclamar l'ingrés del president de la Generalitat a la presó, en motiu dels 75 anys dels fets d'octubre de 1934.

7. Referèndum el 2014 (versió mori-el-timbaler-del-Bruc) per demanar l'annexió a França, 200 anys després de que la gent llegida perdés la guerra del francès.

8. Referèndum el 2013 per demanar l'abolició de l'assassinat com a mecanisme per accedir a la presidència dels partits, 5 anys després de que Joan Puigcercós deixés de ser el número dos d'ERC.

9. Referèndum el 2012 per “desconectar” econòmicament a Catalunya d’Espanya, en motiu del 5è anniversari de la ocurrència de Joan Ridao.

10. Referèndum el 2011 a favor de l’abstinència, en motiu del 5è aniversari del boicot al Cava provocat per Josep Huguet.

11. Renferèndum el 2010 per fer fora de nou a Carod Rovira del Govern, en motiu dels 5 anys del seu viatge a Perpinyà.

Posem per cas (II)

Fa temps vam encetar la secció de "Tests" de QDS. Ens ha arribat, d'un col.laborador habitual de Qualcosa, una segona entrega, que reproduïm fidelment.


Posem per cas que, com persones de bé i patidores de mena que sou, sempre us angoixeu en sentir parlar de tot allò que amenaça el progrés d’aquesta nostrada terra, i que per tant amb l’actual bombardeig mediàtic sobre les infrastructures que el país té o no té, necessita o no necessita, ja no us queden ungles per mossegar i passeu les nits en vela.

Posem per cas també que últimament esteu avorridots, que us sobra temps per les tardes i esteu finalment decidits a comprometre’l al servei del país mitjançant la vostra activa participació en algun lobby o partit polític.

Posem finalment per cas que els principals partits polítics impulsen un acord entre ells mateixos i altres institucions de les de sempre, un gran pacte nacional per les infrastructures, amb la finalitat de posar fil a l’agulla en aquesta matèria i esvair d’una volta per sempre els fantasmes que no us deixen dormir.

Ja que compliu els anteriors requisits, només us resta decidir-vos entre tres entitats que ens han dit que busquen assessors com vosaltres per ocupar-se de la negociació multilateral de l’esmentat pacte:
a) UTE Cambra de Comerç / Cercle d’Economia / IESE.
b) PSC.
c) La Vanguardia (així, directament).
d) Alguna entitat decent (opció fictícia – no ens han demanat currículums).

Per ajudar-vos a escollir entre opcions ideològicament tan distants QDS gentilment us ha preparat un petit test psicoanalític:

1. L’aeroport de Barcelona, que actualment és el vuitè d’Europa en volum de passatgers, no està a l’alçada del que el país mereix. Què n’hem de fer?
a) Privatitzar-lo i establir una reserva de sòl per ampliar-lo aviat.
b) Privatitzar-lo de forma encoberta amb un traspàs competencial i establir una reserva de sòl.
c) Privatitzar-lo, establir una reserva de sòl i construir ja la setena pista sobre la plataforma marina.
d) Comprovar que Barcelona és la vint-i-cinquena ciutat d’Europa en població i concloure que potser no és tan urgent ampliar l’aeroport.

2. Diuen que el Port de Barcelona ha d’esdevenir la gran porta logística del sud d’Europa, i per aquest motiu està realitzant unes ampliacions que el 2010 li permetran doblar la seva capacitat actual. Mola, oi?
a) Sí.
b) Sí.
c) No, perquè a més d’ampliar-lo caldria privatitzar-lo.
d) No, perquè l’única forma de treure el doble de mercaderies el 2010 serà amb més camions que contaminen molt i avui ja saturen la xarxa viària.

3. Què us inspira el concepte “cohesió territorial”?
a) Més autopistes de peatge.
b) Més autopistes amb peatge a l’ombra.
c) Més autopistes.
d) Equipaments sanitaris i educatius.

4. En plantejar-vos la qüestió de l’abastament elèctric no dubteu en proposar:
a) La MAT.
b) La MAT.
c) La MAT i més nuclears.
d) L’impuls de l’estalvi i eficiència, i el reforç de la xarxa de distribució “capil·lar”.

5. Suposem que qui mana en l’entitat que us contractarà us deixa ben clar que apostareu pel Quart Cinturó però sense que es noti gaire. Com ho redactareu?
a) El truc del greuge: “Construir autovies orbitals com estan fent a tota Espanya excepte aquí”.
b) El truc de la proposta abstracta: “Completar la xarxa viària bàsica. Cal construir nous eixos viaris i completar la xarxa mitjançant la millora de trams existents”.
c) El truc sóc-la-veu-del-poble: “Construir les autovies orbitals que els ciutadans del Vallès porten anys reclamant com element central del seu progrés i benestar”.
d) Us heu equivocat de porteria aquest matí quan entràveu a treballar mig adormits.

Heu completat el test. Evidentment, majoria de respostes a) us relaciona amb l’entitat a) i així successivament.

Sempre al vostre servei.

Polítiques fiscals d'esquerres

A QDS ja no sabem si riure o plorar. S'entén que els cristiano-demòcrates diguin certes coses, però que D'Alema, Fassino i Veltroni els segueixin el joc... La que segueix és la nova política fiscal del Partit Democràtic d'Itàlia, que ha decidit perdre definitivament la vergonya. Al final resultarà que el Solbes és trosko.

-"Pare, confesso que he fet trampetes amb hisenda."

-"Ets tenista, o andorrà en general?"

-"No, advocat i cobro coses en negre"

-"Ai... Tranquil fill, resa tres pares nostres, dóna a la santa mare esglesia un 15% del que has evadit, i ves-te'n en pau".

Prodi pide a la Iglesia que declare pecado la evasión fiscal en Italia

El primer ministro italiano, Romano Prodi, reclamó esta semana a la Iglesia católica que contribuya en la lucha contra la evasión fiscal y considere esta conducta como pecado. En una entrevista con la revista Famiglia Cristiana, recogida ayer por varios medios italianos, exigió mayor compromiso a las autoridades eclesiásticas. "Un tercio de los italianos evade impuestos, ¿por qué, cuando voy a misa, casi nunca se toca el tema en las homilías?", lamentó.

La campaña de Prodi, político democristiano que encabeza una alianza de centro-izquierda, contra la evasión fiscal es una de las medidas más impopulares del Ejecutivo. Según sus cifras, el coste de la evasión fiscal supera los 100.000 millones de euros al año (7% del PIB italiano). En la entrevista, el primer ministro destacó que sólo 300.000 contribuyentes italianos declaran ingresos superiores a 100.000 euros al año. "Cambiar esta forma de pensar depende de todos, incluyendo a la Iglesia", aseguró.