venerdì, ottobre 06, 2006

El nen idiota

Aquest home és incorregible. Un dia van voler fer d'ell un mite i s'ho va creure. I ara és l'únic que continua intentant-ho. No pot parlar de res que no sigui ell? Fins i tot en aquesta ocasió, havia de posar-se a ell davant de tot? Pot deixar de fer girar tot el seu discurs al voltant d'ell i el seu melic? És el nen idiota de la política catalana. Auto-referencial i idiota.


Carod destaca el caràcter "amable, democràtic i progressista" de Guti, amb qui va compartir "lluita antifranquista"

BARCELONA, 6 Oct. (EUROPA PRESS) -El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha destacat avui el caràcter "plural, amable, democràtic i progressista" del dirigent històric del PSUC Antonio Gutiérrez 'Guti', mort avui, i ha recordat haver-hi "coincidit en la militància catalanista i la lluita antifranquista".
Carod va conèixer Gutiérrez en l'Assemblea de Catalunya, on tots dos "vàrem compartir detenció a Via Laietana i presó a la Model després de la caiguda dels 113 membres de la Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya el 1973".
Per aquesta raó, i "malgrat les discrepàncies polítiques dels últims anys", Carod ha destacat avui la militància progressista de Guti i ha lamentat la seva pèrdua.

Un dels nostres


S'ha mort l'Antoni Gutiérrez Díaz.

Vam compartir partit. I fins i tot quan no coincidíem ens va obligar a argumentar i a pensar millor. Un dels nostres, des de feia molt de temps. Aquí, el seu últim article.

martedì, settembre 19, 2006

Posem per cas


QDS et proposa un joc de lògica. A veure si l’encertes.

Posem per cas que ets un ex-conseller i diputat de CiU i que saps que tens una certa fama de corrupte (tan li fa, ara, si ho ets o no, amb la fama n’hi ha prou). Posem per cas que un dia et presenten un rus forrat, forrat. Dels que van fer “l’acumulació primitiva” fa quatre dies, vaja. Posem per cas que et proposa fer negocis amb tu, i més particularment amb una empresa que és teva però està al nom de la teva dona, que per això serveix. Et convida a sopars i et regala puros (de 1.000 duros, que deia el Curto) i et fa la pilota, i tal.

Posem per cas que sobre les espatlles tens una cosa que serveix, a més de per comptar quartos, per rumiar una mica.

Què fas amb el rus?

1- Li faig de consultor i d’assessor fiscal i financer.
2- Sospito una mica... (per si és un moro camuflat).
3- Li pregunto si sap què és la pasqua i què és la diada.

venerdì, settembre 15, 2006

Enric el lúcid

Com t'hem trobat a faltar tot l'estiu, Enric. Ja sabem que el grup godó fa rabieta, però hi publiquen dos monstres: el Juliana i el Morán. Avui, divendres 15 de setembre, és imprescindible llegir l'article de l'Enric Juliana a La Vanguardia. Intuïció, lucidesa, anàlisi i mala llet a parts iguals.

giovedì, settembre 14, 2006

Transferir... a qui?


Després d'aquest estiu, La Nació, així, en majúscules, ha après una cosa nova: que si els treballadors de terra d'Ibèria fan vaga és perquè l'aeroport el gestiona aena, que és una cosa que deu ser dolenta perquè està a Madrid. Bravo.

S'ha reforçat, doncs, una mena de consens preexistent sobre la necessitat de transferir El Prat. QDS participa d'aquest consens per dues raons fonamentals: (1) ens hem acovardat, darrerament, i (2) ens fa mandra rumiar. Però de cop, txàs, van el psc i (menys sorprenentment) ciu i ensenyen les cartes. Ara resulta que volem que el govern central transfereixi l'aeroport del Prat per tal que la Generalitat pugui obrir-lo a la gestió privada. Mmmmm...

O sigui, que l'objectiu principal és poder fer la concessió nosaltres mateixos, a prop de casa. Si l'augment de l'autogovern i la construcció nacional consisteixen en això, deu ser veritat que tenim ànima de comissionista.

Comença a marxar-nos la mandra, ves per on. Totxos que som: es tractava de transferir l'aeroprt... del sector públic al sector privat. I després resulta que les vagues són salvatges. Va com va.

lunedì, settembre 04, 2006

Les preguntes difícils


QDS proposa algunes preguntes per a l'examen que haurà de decidir quins immigrants poden votar a les eleccions que es celebren a casa nostra. Acceptem propostes.

1) El dia 11 de setembre, què es fa?
  • pensar en La Nació
  • mirar la CNN per si de cas
  • anar a la platja, com la majoria dels catalans
  • anar a veure la Tura a la ciutadella

2) Quins són els comportaments típicament catalans cap a les dones

  • les dones immigrades, o putes o minyones
  • que cobrin menys que els homes per fer la mateixa feina
  • a les llistes dels partits indepes, que hi hagi un 85% d'homes

3) Quin és el barret típic dels catalans?

  • els catalans no solen portar barret
  • la barretina
  • una diadema amb un penis, si van per la rambla
  • qualsevol menys el frigi
  • la corona d'espines

4) Quins dels següents personatges et semblen modèlics, segons els estàndards de Catalunya?

  • Javier de la Rosa, Pascual Estivill, Felip Puig
  • L'evasora fiscal i andorrana Montserrat Caballé, que es va presentar per CiU
  • L'Ali, el Moha, la Conchi, la Leydis i el Miquel, que paguen els seus impostos

5) Cita les muntanyes sagrades del país

  • Montserrat i el Montseny
  • el Canigó i el Tagamanent
  • deixi les drogues

domenica, agosto 27, 2006

El paquet dels moros

QDS torna, amics i amigues. No ens hem pogut aguantar. Ens vam jurar que faríem vacances fins el setembre, però no hem pogut més. Els nacionalistes del PP, CiU i ERC (cadascú el seu, de nacionalisme) no ens han deixat.

L'Herrera s'ho ha currat per tal que ICV, IU i el PSOE diguin al congrés que algun dia els immigrants regulars podran votar a les municipals, com a mínim. És la primera vegada que un partit que ocupa el govern de l'estat diu aquesta cosa amb tanta seriositat. Però no podia ser.

Han sortit els identitaris.

Segons el PP, en tot cas això hauria de limitar-se als immigrants llatinoamericans, que s'assemblen més a "nosaltres": parlen castellà i són catòlics. Deu ser això. Els de CiU no s'han quedat curts: que si volem desnaturalitzar el país, que si no coneixen "la nostra cultura", que si això posa en risc la nostra identitat. Total, que no, que no s'assemblen prou a "nosaltres" (un nosaltres diferent, està clar). El primer pas és que es transmutin en el català-tipus-inexistent, i (segons el Duran) "l'últim pas" és que puguin votar (CiU). I els d'ERC han volgut dir tres quarts del mateix sense que es notés. Segons la seva portaveu, donar el dret a vot als immigrats és "començar la casa per la teulada", que tothom sap que és una part que no es construeix fins al final. Total, que la Llansana-Duran també creu que és l'últim pas. Quan s'assemblin a "nosaltres", perquè cal assegurar "la integració cultural, lingüística i en valors democràtics" (Puigcercós).

L'argument més recorrent per part dels tres identitaris és: "la política de concessió de drets als immigrants forma part d’una política integral d’estrangeria" (erc dixit) que ha d'incloure drets, però també ha d'incloure deures. Un paquet de les dues coses, vaja.

QDS accepta que els drets i els deures s'han d'assolir conjuntament. I, per tant, donem un consell als extracomunitaris:

Deixeu de pagar impostos. Passeu-vos el codi penal i el codi civil pel forro dels collons. Feu botifarra als mossos. No porteu els vostres fills a l'escola. Siseu al súper. Oblideu el codi de circulació. No pagueu ni lloguer ni hipoteca. Coleu-vos al cine. Pixeu al carrer, com fan els guiris i els idiotes locals. I que s'empadroni el Clos.

Un cop fet tot això, ja podreu negociar en condicions la composició del vostre paquet de drets i deures.

També en això té raó Georges Brassens. Quand on est con, on est con.